No falla

Dilluns postelectoral. Tot són anàlisis de resultats i possibles aliances, declaracions de candidats, sorpassos versus ensorrades, vot per correu, incidències vàries. Però ningú no es recorda dels pobres seleccionats per a una mesa electoral que, com un bon amic meu tarragoní, tenien un viatge contractat aquests dies. Sembla ser que es tracta del tema que més amoïna els ciutadans perquè els motius per eximir-se resulten poc flexibles i l’ activitat turística no està considerada un d’ells a no ser que satisfacis una tirallonga de requisits: haver reservat abans de la convocatòria, presentat al·legació a la Junta Electoral dins el termini previst, aportat tota la documentació, etc. Inclús així, la decisió final roman sempre en mans de l’esmentada Junta i, probablement, ja et pots anar acomiadant del viatge. No cal recordar-te que l’incompliment d’aquest deure ciutadà comporta multes de fins a 5.000€ i, si peta malament, fins i tot pena de presó. Atès això, com que aquí no parem de comicis, tal supòsit ja està contemplat a la majoria de pòlisses i ha esdevingut un argument comercial més per animar-te a contractar una assegurança de cancel·lació. Perquè segons una llei universal que Edward Murphy coneixia prou bé, la Grossa no et tocarà però una notificació on se’t requereix en una mesa electoral -quan ja has contractat l’aventura de la teva vida, aquella que salvarà el teu matrimoni o que somies des dels quinze anys- aquesta et toca segur. Pensa-hi de cara a la propera.