No siguis light

Fa anys vaig assistir, per feina, a una xerrada del psiquatre Enrique Rojas sobre el seu llibre El hombre light, publicat el 1992, on ja hi anunciava l’adveniment d’una nova mena de persona sense valors: hedonista, materialista, carent de codis ètics i ideals, ultratolerant només per deixadesa, revolucionària sense finalitat. En conseqüència, infeliç, insegura, vulnerable, indiferent per saturació. Hi vaig pensar la setmana passada mentre la Mònica Socías, excel·lent periodista i persona, m’entrevistava per parlar de la meva darrera novel·la i va sorgir el tema Reus-Tarragona. Vam fer broma perquè aquestes rivalitats històriques sanes constitueixen la sal de la vida i ens empenyen a millorar. La competitivitat forma part de la nostra essència i sense sentir els colors seríem ciutadans molt més avorrits i desmotivats. La bona gent de Tarragona que conec pensa això mateix i ens hauríem perdut un munt de xanxes sense aquesta pugna tradicional, deliberadament impostada, que tot just sol servir per trencar el gel i apropar persones. Nogensmenys, en un club de lectura de Valls, em van regalar una reproducció del seu campanar amb la conyeta de ser el més alt de Catalunya (què dius ara!). L’humor, l’invent humà més poderós per alleugerir l’existència, que també comença a estar proscrit so pena d’ofendre un o altre. Gent orgullosa i àdhuc formidable els vallencs. No sigueu insípids. No sigueu persones light que ja s’ha demostrat que no fa més feliç ningú, ans al contrari.