La víctima perfecta
Fa uns dies, afortunadament, els Mossos d’Esquadra van desmantellar a Reus un grup especialitzat a robar persones d’edat avançada mentre retiraven els seus diners de caixers automàtics.
Els atemptats, de la mena que siguin, contra la gent gran i els infants són els més abjectes per la covardia i baixesa moral (afegida) que demostren aquells que els duen a terme. Van en augment igual que, segons dades també publicades fa poc, les violacions.
Si ens hi avesem com un mal consubstancial als nous temps, la sobrepoblació i el desarrelament d’una gran quantitat de ciutadans, la situació esdevindrà incontrolable ràpidament. De fet, la sensació d’inseguretat als carrers, sobretot un cop tanquen el comerç i els serveis, ja ha augmentat de manera exponencial.
I ja sabem que, dins el grup dels més indefensos format per la canalla i els vells, les nenes i les dones grans conformen el subgrup que resulta sempre encara més vulnerable. L’ase dels cops de tot retrocés social, cultural i, econòmic és, invariablement, el sexe femení.
Per altra banda, els ancians en general, pateixen cada cop més invisibilitat i desvalorització a la nostra societat i desperten menys empatia i reaccions quan són agredits (recordem com els vam abandonar durant la pandèmia) que quan es tracta d’infants.
Per tant, podem concloure que una àvia fent un passeig, comprant o vivint sola porta una diana pintada al clatell. Si anem cap aquí -a no tenir-li respecte ni poder protegir-la- atura’t que baixo pitant.