Deliciosa, amb moderació
Ahir em mirava un documental sobre la contaminació de l’aire a grans urbs i, en concret, a Barcelona. Un metge hi va fer una comparació força eloqüent. Quan l’aigua de les ciutats portava tota mena de malalties, la gent tenia, si més no, l’opció de beure cervesa.
Pel que fa a l’aire que respirem quan hi vivim, treballem o ens hi movem, no tenim alternativa. Hipòcrates, pare de la medicina, lloava aquest beuratge que, a més de protegir de malalties infeccioses com ja sabia la civilització sumeria 3.000 anys a.C., assegurava que enforteix el cor i les genives.
També ajuda a guarir el mal d’estómac i la picada d’escorpí (Herodot dixit). A l’Antic Egipte era un aliment habitual alhora que cerimonial i àdhuc s’utilitzava pel cutis.
Apreciada de bell antuvi, segueix sent la beguda nacional a una pila llocs i per aquí tampoc no hem pogut resistir-nos als seus encants i abraçat la moda de fer-ne d’artesana. Sense pasteuritzar, sense additius ni conservants i amb petites produccions que sempre té molta més gràcia.
La pionera fou la tarragonina Rosita (2007) i ara comptem amb cerveseries que elaboren excel·lents craft beers amb característiques ben originals i diferenciades a Santa Coloma, Escaladei, Montferri, Santa Bàrbara o Reus.
Seguint el fenomen, el proper cap de setmana a l’Hospitalet de l’Infant s’hi celebrarà una fira de la cervesa, la primera edició d’Hospibeer. Consumir productes de proximitat és sa, lògic, sostenible i, econòmicament, reverteix en benefici propi.
