Bon agost

L’expressió ‘fer l’agost’ per referir-se a obtenir bons guanys és antiga i no té relació amb el turisme. No fa tant que som terra turística. Vam ser comarques agrícoles de vida pausada durant segles i segles -que ara semblen un somni llunyà- i és a l’estiu que es recol·lecten els cereals d’hivern, es cullen les primeres patates, molta de la fruita autòctona i força plantes d’hort. El raïm, que constituïa el 80% del nostre conreu durant el segle XVIII i a mitjan XIX, també madura l’estiu de manera que, aquestes dates, els pagesos ja sabien si passarien la resta d’any amb les arques plenes. Després, oportunament, els alts ingressos turístics durant el mes d’agost van seguir fent vàlida l’expressió amb escreix. La temporada s’ha anat estirant com un xiclet pel turisme global, els jubilats viatgers, el clima... i ja dura tot l’any. Emperò, el vuitè mes segueix sent el moment més àlgid de vacances i, fora de l’hostaleria i alguns serveis, trobes poca gent treballant. Fins i tot, les viles de costa menys massificades semblen endormiscades. Durant les hores de màxima calor, hi ha una calma bíblica que només comença a trencar-se al capvespre quan, talment vampirs en avançada, tornen a veure’s humans tombant amb certa mandra. A Reus estant, aquesta mena d’hivernació estival em resulta molt sensual. Tan rara quietud, sobretot els migdies, em fa pensar tot just en temps passats plens de secrets i passions atrinxerades dins les cases amb les persianes closes pel foc i les mirades.