No oblidar mai
Aquest estiu he pogut fer una escapada a les costes del mar del Nord i visitat Dunkerque -Duinkerke en flamenc- al llindar del canal. A la seva famosa platja s’hi va produir un dels moments, per a mi, més encoratjadors de la II Guerra Mundial. Enmig l’horror de la guerra, pensar en la singularitat de l’operació Dynamo em fa recuperar la fe en la humanitat.
Centenars de civils britànics arriscant les seves vides de manera del tot improvisada per rescatar els seus compatriotes combatents encerclats per l’exèrcit alemany però també soldats francesos. El museu dedicat a aquest episodi de la història és igualment molt recomanable per aprendre i, sobretot, no oblidar. Un dels souvenirs que s’hi poden trobar és una tassa amb aquestes paraules exactes «Never forget».
La memòria humana en temes polítics és molt curta i, per això, sempre repetim els errors. El feixisme que va sumir Europa en aquella contesa ens ha de fer por, però també el feixisme d’esquerres com el que va imposar-se a l’est posteriorment o l’islamofeixisme actual.
De fet, a les dones ens amenaça encara més l’extremisme que impera en molts països musulmans amb cada dia més ramificacions a casa nostra. La frase lapidària de Churchill tampoc no l’hem d’oblidar: «Hem preferit el deshonor a la guerra. Tindrem deshonor i guerra». El bonisme que ho impregna tot -excuses de covards i acomodats per evitar els microconflictes- ens durà un macroconflicte si no ens espavilem. L’hivern s’acosta. Els seriòfils ja m’entendreu.
