El bon camí

Quan tens fills, nebots o afillats redescobreixes realitats extraordinàries com ara que pots regalar-los una joguina caríssima i que es passin el dia entretinguts amb la seva capsa. Res més poderós, barat ni igualitari que la imaginació. No entén de butxaques, gèneres, edats, races ni orígens. Això pensava ahir mentre feia una passejada per la nova zona verda del Camí dels Morts -per cert, un dels més llargs que creuen el terme municipal de Reus-. Una obra urbanística menor emperò no poc important. 

Comptant amb els arbres existents i el terreny esglaonat, només va caldre obrir caminets entre la vegetació, afegir-hi una mica més de verdor i uns quants ponts de fusta per crear un recorregut perfecte per passejar-hi, jugar, fer-esport, pedalar. Tot conservant, amb encert i bon gust, aquell aire d’entorn salvatge original, que convida a oblidar-te que ara ets dins una ciutat i vora una autovia, per retrotraure’t a uns temps amb menys ciment. L’espai lúdic pels més menuts està fet amb troncs, recurs molt de moda, segur i ecològic. 

No sempre cal gastar-se pessetades -que no tenim- en atraccions sofisticades. Troncs i soques fan la mateixa funció i, a més, reconnecten la canalla amb les sensacions i dinàmiques de joc dels nostres avantpassats i la natura lluny de tant d’artifici. Massa sovint oblidem que l’esbarjo, sobretot a la infantesa, sol tenir molt més a veure amb la imaginació, l’educació rebuda i la companyia que amb la inversió i que la felicitat és un 80% genètica.