Ja hi som

A casa ja estem parlant de l’abillament nadalenc que farem enguany, una cosa que ens encanta. Passat Tot Sants, el Nadal s’apodera dels espais públics i privats ràpidament. Divendres vaig veure a Reus la primera botiga guarnida amb llumetes i segur que n’hi ha d’altres. 

No em refereixo a establiments de decoració perquè aquests ja fa dies que en tenen els aparadors plens i els supermercats van carregats de torrons i calendaris d’Advent. També hem anat avençant l‘encesa de l’enllumenat públic seguint altres països europeus. 

Als Estats Units, el tret de sortida oficial és el dia d’Acció de Gràcies -el quart dijous de novembre- quan ja s’entaulen en una mena d’assaig general del dia de Nadal. Tant llurs litúrgies (que transcendeixen el fet religiós original) com la seva meravellosa estètica, imparable com la mongetera màgica, són tan irresistibles que també força gent d’altres tradicions/dogmes sucumbeix a la temptació de posar, si més no, un arbre amb bombetes al seu menjador. 

Molta simbologia és importada però, val a dir, que el nostre tió cada cop està arribant a més llars perquè resulta únic i fascinant. Käthe Wohlfahrt -amb botiga a Barcelona- i altres ofereixen Nadal amb èxit tot l’any. Innegablement, els interessos comercials hi són arreu (regals, alimentació, pel·lícules, viatges) com en altres dates convertides en una festa consumista. 

Alhora, com a descàrrec, el seu caràcter extraordinàriament positiu i esperançador és capaç de reunir famílies com cap altre i omplir mig món de celebracions -imatges, sons i sabors- amb missatges pel cor. I no oblidem el nostre pessebre. Sant Francesc d’Assís (Fra Siscu, com li deien en català) va fer el primer pessebre vivent fa 800 anys per representar la humilitat del Naixement, l’essència de tot plegat.