La lupa

Trobo que, ara mateix, la majoria de pel·lícules d’animació infantils són millors que les adreçades a adults. Bons guions i producció, diàlegs intel·ligents, gags molt divertits. Gran part de les ironies i referències que hi trobem són una picada d’ullet als adults “acompanyants” cosa que les fa agradables a tothom, petits i grans, i alhora exitoses. 

Que d’això es tracta! No me’n perdo ni una, sobretot, si les puc escoltar en català. La darrera que he vist doblada a la nostra llengua és “Aquest Nadal” (That Christmas). Comença amb un petit monòleg de Santa Claus comparant el Nadal amb una lupa atès que aquests dies augmenten la felicitat de la gent feliç i, de la mateixa manera, magnifiquen encara més la infelicitat d’aquells que són infeliços. 

La solitud i les absències s’accentuen i les trobades familiars o d’amics poden ser un turment si no hi ha entesa i afecte. D’aquí que alguns assegurin odiar el Nadal i al tombant d’aquest “tòpic invers” se’n facin llibres, pel·lícules, peces teatrals, sèries, etc. 

Curiosament, totes solen tenir un final encoratjador perquè, en realitat, ningú no odia de debò el significat del Nadal. Tots volem ser feliços i passar un Nadal de fàbula -entendreu que parlo dels integrants del meu àmbit cultural, no puc parlar per la resta- envoltats de persones que estimem i que ens estimen malgrat sigui una època massa consumista i blablabla.

Només desitjo que atresoreu infinitat de coses bones per veure augmentades aquest Nadal o que, encara que siguin poques, hi poseu la lupa per fer-les ben grosses i lluminoses. Mentre hi hagi una sola persona al món que estigui esperant la vostra visita o la vostra trucada, sou del tot imprescindibles. Bon Nadal i Sant Esteve!