L’art de la felicitat

Els afortunats que hem pogut encetar un nou any esperem ens depari moltes coses bones. De moment, a mi m’ha dut els llibres demanats i algun de sorpresa que encara fa més il·lusió. Entre ells hi ha L’art com a teràpia d’Alain de Botton i John Armstrong i Hygge, la felicitat de les petites coses de Meik Wiking. 

No sé si coneixeu aquest concepte danès que està tant de moda atès que sembla que els danesos són la gent més feliç del món i potser cal aprendre’n. Sempre he practicat el hygge sense saber que tenia un nom – segur que vosaltres també – i, quan vaig descobrir-lo, va ser rodó. M’he escarrassat a trobar un mot semblant en català i m’he decidit per caliu. El caliu d’un pastís casolà, una trobada d’amics amb caliu, una botiga que irradia caliu.

Si uneixo aquesta idea de felicitat basada en gaudir de coses senzilles i quotidianes, fetes amb perfecció, i de la força de l’art com a teràpia per assolir el mateix resultat, immediatament em vénen al cap les obres d’una artista reusenca, Fina Veciana. 

La seva obra consisteix a capturar fragments de llocs, objectes i moments significatius que, alhora, encabeixen altres racons plens de màgia en una mena de deliciosa fantasia de nines russes. Un univers dins un altre, amb detalls gairebé secrets, paraules escrites a cau d’orella, textures preciosistes i colors curosament escollits per crear un infinit de bellesa i sensacions confortables que em transporten a una tarda primaveral llegint al jardí o hivernal prenent xocolata mentre plou al carrer. 

Aquesta atmosfera de benestar i seguretat, de calma d’esperit i joia absoluta forma part de tots els seus treballs – de petit o gran format – i t’embolcalla com la llum càlida i suau, meravellosament acollidora, d’una espelma. El compendi hygge.