Lloats sigueu

Avui és Sant Blai i el dia que a casa desmuntem el pessebre com dicta la tradició. També mengem blaiets perquè aquí, gloriosament, tenim un menjar per a cada tradició i un plegat de tradicions que han estat i són el flagell de la rutina. 

Aquests costums antics, sovint d’arrel pagana que equival a dir indestriables del nostre moll cultural, fan que cada època de l’any sigui rellevant amb els seus dies especials que esperem amb candeletes. Així, de tradició en tradició, tenim motius de celebració per avorrida o inclement que pugui resultar l’existència. 

Són els dies marcats al calendari en que ens llevem amb un objectiu saborós i ineludible com un soldat en missió de felicitat. Comprar blaiets, panellets, coques de Sant Joan, coca de llardons o d’ou, coca de cireres, menjablanc, torrons, mones, calçots, coietes. 

Cada recepta amb una història que parla del nostre poble i li confereix valor i sentit i les urpes que duem clavades al cor els seus amants irredempts. Som en temps difícils per a les tradicions nostrades en el seu sentit profund, fins i tot vàries de les seves expressions culinàries més inveterades ja no són observades, ni tan sols conegudes, per molts joves perquè famílies i escoles han perdut interès a conservar-les amb orgull. 

Per sort, alguns no estem per la rendició. La rica tradició també demana que els blaiets rebin una benedicció com els del Forn Huguet de Reus on saben combinar a la perfecció la passió per l’essència amb la innovació -potenciant els nostres símbols dolços amb noves formes i extensions- per erigir-se en excel·lents i hàbils mantenidors de l’amplíssim, divers i valuós patrimoni gustatiu català. Segons el diccionari, beneir és lloar algú o alguna cosa per agrair-ne els beneficis rebuts. Què menys.