Irònic

Tijuana, per Marta Magrinyà
Fa pocs dies vaig llegir la notícia de que l’Ajuntament de Tarragona emprarà la IA per detectar residus al carrer. Cada cop que sento parlar d’intel·ligència artificial em venen al cap coses com la vaga històrica, va durar gairebé quatre mesos, dels actors de Hollywood que va tenir lloc l’any 2023.
Una protesta en forma d’aturada per protegir-se, entre d’altres amenaces laborals, de l’ús de la intel·ligència artificial atès que suposa un gran problema pels «actors humans», com haurem d’anomenar-los aviat, que acabaran desplaçats per les seves rèpliques digitals.
Un dels primers sectors a queixar-se pel mateix a casa nostra van ser els dobladors que ja comencen a veure’s substituïts per veus artificials igual que els professionals de l’atenció telefònica a moltes empreses i organitzacions. Només he esmentat uns quants exemples de com aquesta xica anomenada IA (que no cobra, no es cansa mai, no fa vacances, no es posa malalta i no protesta per res) ens acabarà escombrant d’infinitat d’activitats, sobretot, les més qualificades.
Se suposava que tindríem robots per encarregar-se de les feines pesades -aquell imaginari dels llibres i pel·lícules futuristes on tenim tot de flamants androides fent-nos de criats mentre nosaltres debatem sobre filosofia clàssica- però, res més lluny, resulta que la majoria de feines físiques seguim assumint-les els humans.
Entretant, escriure un llibre, compondre una simfonia o dibuixar els plànols per construir un edifici ja ho pot fer la IA àdhuc amb més rapidesa i eficiència. Tants segles d’avenç per continuar sent nosaltres els criats i en breu, per acabar-ho d’adobar, només això.