Capacitats diverses, cal fer un pas més
En els últims anys les associacions que treballen o donen suport a les persones amb diversitat funcional han centrat els seus esforços a donar visibilitat a aquest col·lectiu amb l’objectiu de normalitzar el seu dia a dia i fomentar la seva inclusió en la societat.
A Tarragona, gràcies a la iniciativa d’associacions històriques com La Muntanyeta, Astafanias, el Club Vaixell o d’altres de més recents com l’Onada, Aspercamp, Epilep o Todos en Azul –entre altres– s’han organitzat activitats adaptades (curses, casals, esplai, colònies, teatre...) que han fet avançar cap a una societat més inclusiva, que accepti i aprengui a conviure amb aquestes realitats, i tot això amb la complicitat i el suport de l’Ajuntament i d’altres institucions.
Però ara cal que fem un pas més perquè a Tarragona és molt necessari i hem de ser pioners com a Ajuntament, de la mateixa manera que ho van ser les entitats. La majoria d’activitats organitzades per les associacions que formen part del Consell Municipal de la Discapacitat van orientades a donar visibilitat a les persones amb alguna diversitat funcional, a la formació i donar serveis puntuals, però les traves arriben quan sorgeix la necessitat d’impulsar un nou servei o equipament que doni resposta a les necessitats d’aquests col·lectius i de les seves famílies. Quan es planteja la posada en marxa d’un nou servei estable i professional o una nova iniciativa, ens trobem que aquest no es pot realitzar per manca de personal o pressupost dins de l’Ajuntament.
I de quins serveis estem parlant? Malauradament d’aquells que veritablement necessiten els usuaris i les seves famílies. Aquella família que necessita un servei de respir i que no el té perquè no se’l pot pagar, o la creació de l’Oficina d’Atenció a la Diversitat, o el Casal permanent de l’Autisme, o impulsar nous programes d’autonomia, o cursos de sexualitat i un gran, etcètera. A més, importantíssim també impulsar nous recorreguts dels autobusos adaptats perquè no triguin prop de tres hores diàries a fer un trajecte curt dins del mateix municipi.
Hem de ser capaços d’avançar cap a una ciutat més amable i inclusiva i alhora, hem de donar suport a les persones que treballen amb col·lectius amb capacitats diverses. A Tarragona en tenim un ventall molt ampli i ho hem de potenciar perquè és molt positiu.
Cal que totes les administracions, sense excepcions, facin una reflexió i uneixin els seus esforços per avançar cap a una societat adaptada, que no ho serà mai si no hi posem equipaments, mitjans i serveis de qualitat. Si no ho fem, continuarem fent-nos les mateixes fotos celebrant el dia mundial de les persones amb discapacitat, llegint el mateix manifest molt ple de continguts, però buit d’accions reals, donant suport a la «visibilitat», un fet que compartim pel seu objectiu, és clar, però que no resol els problemes greus que afecten la vida diària de les persones amb discapacitat i famílies.
Si no fem un pas més en el món de la «discapacitat», «capacitats diverses» serà molt difícil que Tarragona i el conjunt del nostre país tinguin un futur obert, adaptat, inclusiu i no només serveixi per fer-nos fotos i dir-nos... Que bons que som!
Si no fem un pas més en el món de la «discapacitat», «capacitats diverses» serà molt difícil que Tarragona i el conjunt del nostre país tinguin un futur obert, adaptat, inclusiu i no només serveixi per fer-nos fotos i dir-nos... Que bons que som!