Mòbils, nens i prohibicions

De sempre la mainada té accés a objectes diversos pel joc, l’entreteniment i, també, per a aprendre, per adquirir experiències. Amb anys de dedicació al creixement i desenvolupament dels infants encara no he vist efectes objectivament demostrables negatius en l’ús de cap estri. Ni pals, pedres, boles, hoola-hoops, bicicletes, pilotes, llapisses, tebeos, llibres, ràdios, tv, ordinadors personals, ni tampoc telèfons mòbils... llevat d’accidents naturals o voluntaris i mal ús: cops de pedra, caigudes de bicis, tebeos fatxes, TVE (i també TV3), porno, o copiar als exàmens. Espero que tampoc amb IA. Té a veure per a què es fan servir. Jon Rahm guanya milions amb un pal, Messi amb una pilota, Indurain amb una bici, Bill Gates amb un ordinador, oi?

La recent publicació de l’Informe PISA (en anglès: Programme for International Student Assessment), amb uns resultats comparativament pobres per Catalunya ha disparat una polèmica als mitjans de comunicació, a les aules i a les famílies. Com sovint, davant d’una situació adversa, es demana identificar la causa i es dispara la cerca de culpables. Es desperten sensibilitats, es recorden prediccions anteriors, s’aixequen sospites o s’actualitzen rivalitats. Que si la causa són els immigrats: no, que és políticament incorrecte. Que si el bilingüisme: tampoc que no és català immersiu. Que si el professorat no està preparat tampoc que se revolten els sindicats. Que si són el pares que malcrien els seus fills: tampoc que se’ns menjaran... Fàcil: culpar els polítics i els innombrables canvis de model educatiu cada cop que canvia el ministre, incloent-hi el maleït Wert.

O els telèfons mòbils.

Fora els mòbils de les escoles!!

És l’atavisme del recurs a les prohibicions de les autoritats, de les unilaterals limitacions de llibertats i tries. El control del coneixement.

Ho han fet amb tots els mitjans d’informació i comunicació. Imposar llengües, restringir escrits, prohibir i indexar llibres, cremar-ne i, sovint, també els autors, censura cinematogràfica... Els que no han superat l’edat mitjana volen les madrasses com escoles amb un sòl llibre, ja sabeu quin. I el motiu és protegir als nens, als infants, als innocents.

Hi ha més de 10.000 milions de terminals telefòniques portàtils al món. Això vol dir que tothom en té una. De mai hauria pogut somiar de portar l’Enciclopèdia Britànica a la butxaca. Privar a la població infantil de quelcom que tenen tots els adults no té gaire sentit.

Una altra cosa és que l’utilitzin quan han de fer altres coses. Tampoc deixem que s’emportin el pal de Jon Rahm, la pilota de Messi o la bici d’Indurain a l’aula. I, tot plegat, la mainada està a escola sis o vuit hores al dia. La resta del temps està al món, aprenent dels adults, dels seus comportaments i de les seves actituds davant la vida.

Encara és vàlid l’eslògan del Maig del 68: «Prohibit prohibir».