Negocis globals

Des d’una visió ideològica, legítima i vital per la nostra llibertat, podem veure que existeixen una sèrie de mercats aliens a qualsevol control i el que és més evident, fora del propi interès general global, és a dir, allunyats de qualsevol variable de lògica compartida.

No crec que sigui noticia el tema fiscal per determinades corporacions, que es permeten liquidar el que volen, i on volen, sense cap normativa que les pugui fer dubtar de la seva forma de desenvolupar-se i buscar rendibilitats sense cap control mínim.

És cert que esporàdicament surten noves d’actuacions puntuals de caire legal, però la realitat posa en evidència la inexistència absoluta d’una normativa legal, de caire global, que posés fre a la situació que esmento i que fa que uns pocs no tinguin límits, de cap tipus, en la seva tasca empresarial.

Repetidament, podem veure noticies on es posa en evidència l’existència de petroestats on no sols la seva formula de govern és apel·lable, sinó que la seva influència mundial, a tots els nivells, es fa imparable; també, pel costat de les grans tecnològiques, que amb el seu bagatge tenen una butlla sense límits en la seva actuació empresarial; per no oblidar les empreses-estat de determinats països que lluiten en els mercats, en un exercici d’igualtat inexistent.

De vegades poden sentir discursos polítics, d’igualtat davant la llei que s’exposen com un fonament social inapel·lable, malgrat que la realitat ens diu el contrari.

Ja sé que el problema és difícil d’abordar, més en un món on el conflicte d’interessos és evident, i on les futures institucions de caire global, perden, cada cop més, la seva capacitat de lideratge que varen tenir en el seu moment.

És cert que, també a vegades, aquests grans complexos industrials mundials, poden donar respostes vitals per la nostra supervivència, però això no hauria d’allunyar-los de la necessitat de buscar formules d’implicació mínimes.

És evident que es fa altament complicat trobar alternatives d’ordre fiscal mundial, doncs el problema és com es controlen les multinacionals, la seva estructura de funcionament, i la manera d’exigir-los i castigar-los, però no estaria de més trobar camins per exigir uns mínims, encara que fossin pactats.

La globalització que arriba a tot, encara que es vulgui vendre el contrari, és una amalgama de la suma de molts interessos contraposats, on la política i l’economia fan la seva feina, masses vegades, en funció dels que manen en cada moment, que obliden aquell interès comú que, en cap cas, ni es veu ni ens podem imaginar.

En definitiva, el fet és el que percebem i que arriba a variables i sinergies que, segurament, son insospitades, però que consoliden un món de diferent, fins i tot en la lògica dels fets que podem veure o ens fan veure, com una realitat virtual a la que ens acostumen cada cop més.Negocis globals.