Als nous Diputats i Senadors ‘catalans’: feina a fer

Constituïdes les càmeres alta i baixa per a la nova legislatura 2023-2027, aporto la següent reflexió: els polítics catalans podrien aportar un mínim d’acord en els temes següents:

Infraestructures: Corredor Mediterrani, traspàs i consignació econòmica per a Rodalies, connexió de millora entre el port de Barcelona i el de Tarragona per resoldre la línia ferroviària de mercaderies, amb una nova proposta aprofitant el traçat de l’eix transversal des de Lleida fins a Figueres (fora dels creixements urbans costaners). Millorar la línia ferroviària a Puigcerdà, la de Manresa i Igualada-Martorell. Comunicació ràpida de l’AVE des del Camp fins a Tarragona i a Port Aventura, projecte i calendari d’una nova estació a la ciutat de Tarragona, finalització estació de la Sagrera, supressió de passos a nivell i tancaments de les línies ferroviàries (seguretat). Estabilització de les platges des del Cap de Creus fins a les Cases d’Alcanar, Pla d’estabilització del Delta de l’Ebre així com recuperació dels sediments estancats en els embassaments del riu Ebre. Ampliació del aeroport del Prat, millora dels aeroports de Lleida, Reus, Girona i Sabadell. Finalització-adequació i millora de la xarxa de carreteres de l’Estat.

Salut: bàsicament és un tema de RRHH, manquen professionals en el sector. Soc conscient que és un problema estructural i que les competències estan traspassades a les comunitats autònomes, però si la pública perd eficàcia i eficiència la sanitat privada també entrarà en crisi. Amb l’afegitó d’incrementar les partides pressupostàries pel que fa a la dependència.

Atendre al sector de la investigació amb els recursos necessaris, els actuals són del tot insuficients.

Impulsar i ajudar la indústria de complements per tal de no tornar-nos a trobar en una situació de crisi amb un altre patogen o qualsevol tipus de pandèmia.

Accés a les dades de cada ciutadà (són personals), identificació electrònica del pacient i que el metge les pugui consultar, s’ha de ser més universal amb la salut.

Habitatge, d’acord amb l’article 47 de la Constitució 1978, «tothom té dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat». Portem 45 anys i no hi ha manera de resoldre aquest tema. La solució és el lloguer. Revisar tots els solars urbanitzats que tenen els municipis disponibles i aplicar fórmules que existeixen amb la participació de públic-privat, altres fórmules és fer volar coloms.

Conclusió: evidentment hi ha molts més problemes per resoldre, però quatre anys dona per al que dona. Ja sé que Catalunya es mereix molt més, però avui és avui i recordo que la política és l’art del possible, fem-ho!

Així ho veig.