La tercera iniciativa, serà la definitiva?
Els mitjans de comunicació han publicitat darrerament que l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona es vol impulsar per tercera vegada per donar «respostes i solucions a tota la ciutadania, millorar la vida de la gent... Actuar com una única ciutat per respondre a reptes també comuns. Administració. Transports. Mobilitat i Energia són les prioritats urgents a tractar». La Diputació, presidida per Noemí Llauradó/ERC, amb els alcaldes de Tarragona. Reus, Vila-seca, Salou, Cambrils, Constantí i La Canonja, És a dir, es tracta del set municipis del Pla Director Urbanístic metropolità, als que s’ha sumat Valls i el Consells Comarcals del Tarragonès i del Baix Camp.
Després de les primeres eleccions democràtiques de 1979 va haver el primer intent, amb la Comissió dels 21 municipis. Aquest intent va ser impulsat sobretot pel PSC i el PSUC. El Consorci d’Aigües de Tarragona/CAT va ser conseqüència d’una llei de 1981 del primer govern de Jordi Pujol, que va significar l’arribada d’aigua de l’Ebre als municipis del Camp i també a la indústria química l’any 1989. El 1987 es construeix la primera planta incineradora que acorden i finançien els ajuntaments de Tarragona. Reus, Valls, Cambrils Salou, Vila-seca, Constantí i La Canonja: Sirusa arranca el 1991.
L’any 2002 arriba el «Consorci del Camp de Tarragona». Van ser 109 municipis i sis consells comarcals. A més de la Generalitat, sindicats, patronals i la URV. Però va ser una dèria que no va quallar, va ser una assemblea gairebé impossible de governar. El 2003 es va crear l’Autoritat Territorial de la Mobilitat encarregat de gestionar el transport públic d’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Penedès, La Conca de Barberà i el Priorat. El 2006 es crea la Mesa Socioeconòmica del Camp, que la integren la URV, la Cepta, les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus i Valls, UGT, CCOO i Unió de Pagesos. El Consorci esmentat es va dissoldre l’any 2015.
Més d’un manifesta que ja som una àrea metropolitana ‘de facto’. El territori ha de ser un lobby potent, tant davant de la Generalitat, com davant el govern central o d’Europa. S’ha d’empènyer amb visió de conjunt. Hem de saber el que volem i a on volem arribar, per què si no és així, altres, amb interessos diferents als nostres, ho faran per nosaltres.
Ara estem a la fase d’organitzar-se. El vicepresident primer de la Diputació, Rubén Viñuales/PSC, informa que hi haurà quatre comissions tècniques: Territori, Desenvolupament econòmic i social. Mobilitat i Sostenibilitat. Es tenen que planificar polítiques públiques i els serveis tenen que ser comunitaris. Com si fos una «única ciutat». S’haurà de crear probablement una nova administració amb personalitat jurídica pròpia i poder executiu, amb plenes competències. No es te que caure en duplicitats, per tant caldrà potser un decret de la Generalitat.
El repte és important. Apareixeran problemes, obstacles i amenaces, però és una obligació imperant que el territori té que entendre, es tenen que sumar esforços i ser generosos, per guanyar competitivitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Aquesta tercera iniciativa, serà la definitiva?