La democràcia informativa
Constitueix un fet objectiu que, una part important de les noves que reben en el dia a dia són fruit d’interessos de tercers. És a dir, sota el mantra d’informació lliure, ens trobem missatges manipulats o lligats al poder econòmic o polític de torn.
Si aprofundim en el tema, la realitat encara es fa més evident, fins i tot quan els que donen les notícies són empreses públiques que paguem entre tots. És evident que el problema no radica directament sobre el comunicador de torn, però no existeixen dubtes que una gran part de la classe periodística té una dependència directa respecte a qui li dona «l’espai» i del que percep una nòmina.
El tema és realment complex, i pot comportar, si seguim per la línia vigent, que, depenent del titular del mitjà, «les comunicacions» una tendència o una altra, el que pot comportar que els ciutadans apostin pels «seus», deixant de costat altres noves per la seva procedència.
Segurament, el que dic és normal arreu del món, però ens col·loca en un marc de «dependència manipulable» molt perillós, que es pot assumir com un fet normal.
Ja sé que parlar de «llibertat» és complicat per la seva inèrcia personalista, però també per la pròpia incidència dels factors de poder en cada moment, el que comporta que la imparcialitat ni existeix, ni se l’espera, malgrat els «discursos», en sentit contrari, de tots els implicats.
Massa vegades, en les nostres reivindicacions, a tots els nivells, ens oblidem que la nostra supervivència ve condicionada per innumerables variables que no controlem i que fan que la imprevisibilitat sigui una constant que hauríem de valorar en la seva justa mesura. També a l’hora d’interpretar, de manera mínimament singular, el que ens volen dir i el que volen que entenguem.
No sé si el que dic té solució o és un efecte imparable. El cert és que, malgrat la multiplicació de canals de comunicació, el nostre coneixement dels fets cada cop ens arriba més «teledirigit», des de l’interès particular, per uns i altres.
No veig tampoc que existeixi preocupació per tot el que esmento i podem veure, diàriament, com la mateixa «nova» és molt interpretable depenent del mitjà que la difon, en un exercici de «dependència» manifesta. Esperem que la cosa no vagi a més i que la reflexió personal ens permeti posicionar-nos en cada moment des de la lògica i el seny, per damunt de la manipulació i «les mitges veritats» tan habituals.
No existeix cap dubte que la democràcia té molts defectes en si mateixa, però, en tot cas, és millor aquesta opció que altres. Per tant, a part de criticar sense alternatives, bo seria plantejar-nos la «lectura» en funció del món pràctic on ens desenvolupem.