Opinió
PISA i el futur d’un país
L’informe PISA és la prova educativa més important del món i es publica des del 2000. El darrer informe és l’octava edició i han participat 690.000 estudiants de 81 països de 15 i 16 anys, 30.800 d’ells espanyols. Les proves es van realitzar en la primavera de 2022 i Espanya ha obtingut els pitjors resultats. Els alumnes espanyols del darrer curs de l’ESO han baixat 8 punts en matemàtiques respecte a l’edició anterior, de 2018, fins a quedar-se en 473. Han retrocedit tres punts en comprensió lectora, fins als 474. Han pujat dos punts en ciències, fins als 485.
La nostra educació actual és un dels problemes més greus dels darrers anys. Els nens, els adolescents i potser també els universitaris són feliços amb la seva ignorància alguns i sapiència els altres, orfes de valors i sense tenir en compte l’esforç com un mèrit. Existeix una sobreproducció amb els títols universitaris i, en alguns casos, tenim un baix nivell dels futurs ensenyants, fet que el sistema escolar ho està pagant ja.
El sistema educatiu que tenim no respon a les necessitats del segle XXI. La Conselleria d’Educació ha de consultar amb els professors i els pares, també amb els experts de la cultura, l’economia, l’empresa i, si escau, saber com han resolt els reptes educatius arreu del món. Aquí l’exigència és menor, tant dels alumnes com de les famílies, si fos major els resultats de PISA serien millors. Per sortir de la batzacada global en la qual estem immersos i millorar l’educació hem d’activar: 1. La cultura de l’esforç, el treball i l’autodisciplina; 2. Augmentar el professorat i la seva formació contínua; 3. Fomentar l’escriptura, la lectura, la comprensió, el llenguatge matemàtic i el càlcul i 4. Consensuar un pla educatiu i no canviar-lo en cada legislatura.
Ara no és el moment de carregar les culpes als docents, si necessitem mestres motivats que han de lluitar davant la crisi educativa que patim. Tenim antecedents d’excel·lència pedagògica que han guanyat el respecte internacional. Però ara l’escola catalana ha rebut un suspens. No val que els alumnes sempre passin de curs, encara que tinguin assignatures sense aprovar. Es tracta d’ensenyar de veritat i exigir. Des de la Conselleria s’han proposat deu mesures: 1. Pacte per unes polítiques resilients; 2. Compromís de país per la inclusió; 3. Pacte amb el món local; 4. Pla per una educació a temps complet; 5. Millora global de la formació dels docents; 6. Acord de país per l’impuls de l’avaluació del sistema; 7. Evolució acordada del model d’acollida; 8. Seguiment del debat del programa de recuperació d’aprenentatge; 9. Pla de reducció de l’abandó escolar i 10. Potenciació de l’educació afectiva-sexual.
A més a més, els temes que es viuen diàriament en moltes escoles són l’assetjament escolar, l’autoritas dels professors està en qüestió, l’ús dels dispositius mòbils, els protocols a implantar per a cada situació que es presenti i la salut mental dels joves, entre altres. Els centres escolars han de ser un espai segur. Ens juguem molt. Sols un bon nivell educatiu dona força, credibilitat a l’ambició i el futur d’un país.