Opinió
Any nou, vida nova?
Mixeta, en aquests primers dies de l’any 2024, va convidar a casa seva, que és la meva, a una colla de mixos i mixes molt intel·ligents que, a «Bigotis de Pica», esperen que algú els adopti, cosa que un servidor recomana d’allò més. Podeu adreçar-vos a bigotisdepica@gmail.com, no us en penedireu.
Després de les presentacions de rigor i de desitjar-nos un bon any, Mixeta va agafar la paraula i em digué: «No sé pas com els humans podeu exclamar cada primer de gener ‘Any nou, vida nova!’ i continueu fent les mateixes coses, com si res.»
«Què vols dir?», vaig preguntar.
«Us en vàreu alegrar quan el 1989 va caure el mur de Berlin i, ara, el 2024, en podem comptar seixanta-tres de murs: el que separa els Estats Units de Mèxic, el que encercla el Sàhara i un llarguíssim etcètera, tan llarg com el nombre de guerres que estan enceses en aquest món, un nombre a cada instant amenaça amb créixer...»
«És el sistema, que és antihumà.», vaig respondre tímidament.
Mixeta va arrufar el seu musell i replicà: «No em vinguis amb aquesta frase! És incorrecte anomenar ‘antihumà’ el sistema actualment imperant. En realitat, al sistema li sou indiferents les persones, l’ésser humà simplement no és present a la seva escala de valors. Per imposar-vos la seva pròpia agenda, el sistema ha estudiat profundament la vostra psicologia, els mecanismes de les vostres reaccions i mitjançant nombrosos experiments sociopolítics, ho està aconseguint amb gran èxit.»
«On vols anar a parar, Mixeta?», vaig fer amb un fil de veu.
Va exhalar un sospir i digué: «L’èxit màxim de la societat de consum és un individualista col·lectiu, vulgar i demagog, acostumat a fer valer el seu propi dret a la comoditat i al plaer, aquí i ara, a qualsevol preu i amb una nul·la capacitat de reflexió, autocrítica i molt menys, d’empatia. Ah, l’empatia sí, però només com a oportunitat per poder validar el discurs obtús i manipulador que proposa solucions fàcils (que no existeixen) a problemes complexos... Mira, enguany haureu d’anar a votar a les eleccions europees. Dins del paquet de les regulars ‘votacions democràtiques’ s’hi filtra la més despietada tirania de vulgaritat i idiotesa arreu del món... Si assumíssiu el significat inicial de la paraula democràcia, entendríeu que heu d’actuar d’una altra manera. Ningú us pot obligar a cooperar amb allò que no creieu. Hauríeu d’aprendre a deixar de ser còmplices del que no és vostre, del que no us representa. És a dir, ser responsables de les vostres accions. No cercar més excuses i posar en pràctica la vostra petita llibertat individual per tal que guiï els vostres actes ciutadans. Participar en la democràcia no és defensar interessos personals o corporatius, sinó triar allò que us sembli èticament correcte. Són les coses que poques vegades reconeixeu; però que, al fons, sempre sabeu. Una societat més humana només pot ser el resultat de la llibertat de consciència col·lectiva, de persones capaces d’adonar-vos que qualsevol èxit personal sense el bé comú no és només esquizofrènic, sinó una completa utopia.»