Restriccions (1)

Confesso sense embuts que em costa de veure de quina manera podem vincular el protagonista d’avui al conflicte que dona sentit a la secció. Ens podríem embolicar amb teories conspiranoiques que atribuissin a l’Estat maniobres per agreujar la sequera a Catalunya, com ara intervenint (a manera de 155 discret) en la presa de disposicions per fer-hi front, i etcètera. Però com que seria tan agafat pels cabells que posaria en qüestió la credibilitat d’una servidora, m’estimo més declarar, també sense embuts, que he decidit fer rodar la paraula per raons estrictament filològiques. Encara més: en faré dues tongades, ves què et dic. Així comencem el vint-i-quatre (bona entrada a tothom, per cert) amb article doble.

La raó d’aquest entusiasme es deu al verb del qual ragen (i mai tan mal dit) les restriccions): estrènyer. Un verb ple de sorpreses. No pas relacionades amb el significat, que compto que tothom té més o menys clar, o si més no amb algun dels cinc o sis que en recullen els diccionaris. No, les sorpreses venen, com de costum, per la banda de la família. I començaré pels tres verbs que en sorgeixen, per ordre decreixent d’ús i presència.

El primer és restrènyer, amb un parell de fills tan formalment correctes com semànticament abominats: restret i restrenyiment. El segon ja no és tan conegut: constrènyer. ‘Obligar a obrar contra la pròpia voluntat’, una desagradable situació que molts coneixem gràcies als amables avisos de les diverses autoritats amb aquells odiosos ‘Notificació de constrenyiment de deute’. D’aquesta branca el derivat més famós és constricció (encara que la definició diccionarial sigui una mica pobra: ‘Acció de cloure estrenyent’) juntament amb l’adjectiu constrictor, que, tot i que el pronunciem a la llatina quan ens referim a la temuda boa, en realitat és perfectament català i per tant caldria fer-lo sonar igual que, per exemple, constructor. Que en realitat ja és el que fem amb els coneguts fàrmacs vasoconstrictors, així anomenats perquè restringeixen la circulació sanguínia.

Completa aquesta tríada de dificultat creixent destrènyer, un verb de significat del tot desconegut (‘arrencar, arrabassar; netejar, refregar; criticar’) però simpàtic perquè és pare d’una sola criatura: destret, que no cal dir que l’ha superat clarament en presència i sobretot en comprensió: ‘trobar-se en un destret’ és una locució relativament freqüent.

Apa, i la setmana entrant més estrenyementes.