Seguretat ciutadana: Solucions locals a problemes globals
La gestió de la seguretat ciutadana és avui un dels principals temes que apareix a l’agenda pública de tota societat. A diferents nivells i amb diferents arestes, però el que està clar és que ens trobem davant un doble creixement: d’una banda, un increment de la inseguretat als nostres carrers i barris i, de l’altra, un increment de la percepció d’inseguretat entre els nostres veïns i veïnes.
Així ens ho diu el carrer i així ens ho diuen les dades: fins a un 15% dels catalans creu que la seguretat és actualment un dels principals problemes del país.
Aquest increment respon a diferents casuístiques: un augment de la sensació d’impunitat entre els delinqüents, la manca durant anys de polítiques de seguretat valentes i decidides per part de la Conselleria, la falta d’agents dels Mossos d’Esquadra a territoris cada cop més poblats...
Molts són els factors que han acabat produint una situació com aquesta i això ens mostra la necessitat d’aplicar solucions locals a problemes globals. En matèria de seguretat ciutadana, els Ajuntaments no tenim competències però sí responsabilitat per tenir els nostres municipis segurs i endreçats.
Al Vendrell, sense anar més lluny, des de l’inici de mandat hem augmentat la presència policial al carrer i hem reforçat la coordinació amb altres cossos de seguretat. Aquesta és l’única recepta per augmentar la sensació de seguretat i reduir els índexs de criminalitat.
Més enllà de paraules buides i eslògans grandiloqüents s’ha demostrat que les polítiques públiques que millor funcionen per posar solucions als problemes existents són les d’adaptar la resposta policial a cada situació concreta. Així ho vam fer amb l’Oficina Antiocupacions que ha aturat en només sis mesos una trentena d’ocupacions delinqüencials. I amb la Unitat de Suport Policial, una unitat creada per intervenir amb urgència davant de casos de gran necessitat que ampliarem aquest estiu. També la nova xarxa de càmeres de videovigilància serà un element clau per tenir carrers més segurs.
Però la lluita contra la delinqüència s’ha d’abordar des d’una perspectiva més àmplia, comptant també amb polítiques actives contra l’incivisme. Acabar amb la sensació d’impunitat és clau i exercir la competència sancionadora dels cossos de seguretat imprescindible per crear entorns més nets i endreçats que funcionin com a elements dissuasoris de l’activitat criminal.
Al capdavall es tracta de superar antics dogmes que arraconaven les esquerres a no ser partícips dels debats de país en matèria de seguretat i d’entendre que la seguretat és un dels elements claus per la convivència de les societats actuals. De fer que els nostres ciutadans i ciutadanes tinguin la certesa que qui la fa la paga i que els cossos de seguretat estan per complir aquesta premissa.
Aquest és un debat que centrarà la política del país en les pròximes dècades i en el que els Ajuntaments hem d’estar preparats per tenir els municipis segurs i endreçats que els nostres ciutadans i ciutadanes mereixen.