L’edat mitjana reneix a Alemanya

L’altre dia vaig sentir que penjaven el telèfon a la meva biblioteca i, de sobte, les tres gatetes es petaren de riure. Jo que vaig, i pregunto: «A què venen aquestes riallades?» i, Mixeta, amb els seus ullassos plens de llàgrimes de tant de riure, va dir. «És que parlàvem amb les nostres amigues de BigotisdePica (que, per cert, demanen que busquem adoptants pels molts mixos que acullen i diuen que podeu veure els candidats a l’adopció al seu compte d’Instagram) i...» «I això us feia riure com a boges?» «Es que ens han explicat un acudit alemany que té la seva gràcia... Mira, resulta que hi ha dos alemanys conversant i un d’ells diu: ‘Saps? No tenim el Kàiser, els pagesos estan revoltats per tot el país i, a sobre, hi ha guerra a Terra Santa’ i l’altre comenta: ‘Això vol dir que estem a l’edat mitjana’».

«Alemanya està en una greu crisi –vaig dir–, però, tant?».«Més –feu Mixeta–. Entre una economia aturada i un govern cada cop més impopular, el país ha començat a mostrar quant d’estrès pateix. Fa mig any, el cap del fabricant d’automòbils alemany Volkswagen va advertir que «el sostre està en flames», mentre que The Economist va concloure que «el desastre», no només el declivi sinó el col·lapse de la indústria automobilística alemanya,» és evident». En aquest moment, a principis del 2024, els agricultors alemanys estan protagonitzant protestes a gran escala i exigint concessions a la coalició governant. Els trens no funcionen a temps a causa d’unes vagues intermitents, el sector a l’engròs del país ha caigut a escala de pandèmia, atenuant les esperances d’una ràpida recuperació de l’economia», segons informa Bloomberg. El mercat immobiliari d’oficines «s’ha enfonsat», segons la principal revista alemanya Der Spiegel.»

«The Economist –feu Boni– considera que Alemanya també està de «baixada» políticament (de fet, autorelegada) del seu estatus de líder d’Europa a menys de segon violí (que potser ho seria França, si l’any passat no hi haguessin plegat 55.000 empreses). Tothom enyora la Sra. Merkel i Olaf Scholz no l’hi arriba a la sola de la sabata.»

«En realitat –reflexionà Kedi–, tot rau en la relació tòxica però clau amb els Estats Units. Alemanya s’ha subordinat tan a fons als interessos de tipus neoconservador nord-americans que ara no pot sortir-se’n. Saps? Vendre’s pot ser inevitable per a qualsevol, però vendre’s gratis comporta una manca de previsió esgarrifosa. La setmana passada, els agricultors alemanys demanaven que se’ls compensés i protegís contra la competència de productes estrangers. Els ministres els digueren que no hi havia diners i, aleshores, va esclatar un clam: ‘Per a la nostra agricultura no hi ha diners, però per donar-los a Ucraïna, sí?’. I aquest clam s’està escampant per Bèlgica, Països Baixos i França».

«I aquí?»– vaig preguntar.

«Aquí, els nostres pagesos no poden vendre els tomàquets, perquè la Unió Europea no fa res per aturar l’entrada de tomàquet marroquí, més dolent i carregat de pesticides».