Opinió
L’antiga capella de la Salle, posterior biblioteca de la Facultat de Lletres
L’antiga Facultat de Lletres va estar emplaçada a la plaça Imperial Tàrraco fins el 2009, quan va passar al nou edifici de l’avinguda Catalunya. A la porta principal de l’antic edifici hi ha quatre pilastres rectangulars amb les seves bases i capitells que sostenen un entaulament on es podia llegir UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI i a sota FACULTAT DE QUÍMICA i FACULTAT DE LLETRES. Avui en dia a l’interior encara es conserva el tauló d’anuncis de la Facultat de Lletres, el d’Història i Geografia i el de Filosofia i Lletres. Aquesta seu era una brogit constant de carpetes vermelles que entraven i sortien per assistir a les lliçons dels seus respectius ensenyaments.
Malgrat el trasllat a les noves instal·lacions, part de l’alumnat encara recorda el seu pas per l’antiga Facultat amb enyorança. La construcció havia començat a funcionar com a internat dels Germans de les Escoles Cristianes de la Salle el 1923. Aquesta primera obra es va construir seguint un estil historicista inspirat en part en el gòtic. Es van recuperar models de l’Edat Mitjana per exaltar el passat medieval i la plenitud artística que assoliren la catedral i algunes esglésies de la ciutat. Per la construcció del primer edifici s’utilitzaren recursos arquitectònics com arcs ogivals, pinacles i rosasses en la decoració de finestres i portes.
Sant Joan Baptista de la Salle, que va viure entre els segles XVII i XVIII, va ser el fundador d’aquesta congregació. La finalitat inicial del seu treball era obrir escoles pels joves que vivien al carrer. Normalment se’l representa vestit amb l’hàbit lassalià negre amb pitet blanc al coll i una aureola darrera el cap. Per aquest motiu, el professorat de la Salle portava la mateixa vestimenta, i a Tarragona se’ls coneixia popularment com els hermanus.
Un dels elements visibles de la part antiga són les tres absidioles de la capella. A la principal s’obrien dos finestres neogòtiques amb vidrieres. La única porta original que es conserva es localitza a la cara que mira al carrer de Sant Antoni Maria i Claret. S’hi pot llegir “Ave Maria”. A la llinda de les finestres de totes les cares de l’immoble hi ha alguns símbols cristians com el Cor de Maria, la Tau de Tarragona amb la palma del martiri, el monograma del nom de Jesús (JHS), l’anagrama d’Ave Maria (AM) i el criptònim de Sant Joan Baptista de la Salle (SJBS). L’estrella de cinc puntes representa l’emblema de l’escola. També trobem una composició que simbolitza l’educació. Aquesta està formada per un tinter, dues plomes d’escriure, un compàs i una regla. En els esgrafiats que hi ha entre les finestres del pis superior també apareix l’àncora, símbol utilitzat durant el cristianisme primitiu.
La capella va evolucionar des de un espai molt modest a la dècada dels anys 20 fins a un de molt elegant als anys 60. Ocupava dues plantes de l’edifici i tenia tres altars: el principal dedicat al Sagrat Cor de Jesús i els laterals dedicats la Mare de Déu i a Sant Joan Baptista de la Salle. L’any1971 els religiosos es van traslladar a Sescelades i les noves facultats es van allotjar a l’edifici que havia quedat buit. Els paletes de Fomento de Obras y Construcciones van entrar a l’antiga escola de religiosos per tal de condicionar les aules i els despatxos. Els grans finestrals i les portes de la nau del temple es devien tapiar en aquests moments. D’aquesta manera, la capella es va convertir en la biblioteca de la Universitat. A partir del 2009 va deixar de tenir aquesta funció i, actualment, està ocupada per una Oficina d’Estrangeria.
Totes aquestes dècades d’història van quedar impregnades en les parets, les aules, els passadissos o els despatxos de l’edifici. L’antiga capella de la Salle i la biblioteca de la Facultat de Lletres tenien en comú aquest ambient de tranquil·litat, silenci i meditació que comparteixen tant les esglésies com les biblioteques. Estudiar història en un edifici historicista que ha estat modelat per tantes promocions d’estudiants és com llegir un llibre antic. Per aquests motius, aquesta biblioteca hauria de ser recordada com una de les més emblemàtiques de Tarragona.