El got mig ple
Ara que tant parlem de la viabilitat econòmica del camp, entès com tot el que suposa el Camp de Tarragona, no podem restringir aquest debat a les necessitats de futur, sinó que també hauríem de valorar el que tenim i com fer possible que el seu desenvolupament ens porti a quotes de millora de qualitat de vida de la gent i el seu benestar; és a dir, no podem limitar-nos a discutir del que farem sinó com ho farem, amb terminis concrets i amb el convenciment que suposarà avantatges objectives per la gent, des de totes les besants.
Des d’una visió ample del nostre territori, no podem desconèixer on som i el que forma part del nostre patrimoni, així, el nostre potencial turístic, fonamentat en la historia, la gastronomia, el temps en sí mateix, l’oferta de Port Aventura, entre altres, constitueix una proposta amb garanties de subsistència a l’alça; la industria química que s’ha fet possible en convivència amb el sector turístic, és una altra variable a valorar en la seva justa mesura i no solament pels llocs de treball que generi, sinó també per la seva aportació al que és de tots; a més, tampoc podem no sospesar el marc dels serveis amb una infraestructura portuària líder al Mediterrani, amb capacitat de seguir creixent i amb un repte logístic a ofertar amb garanties d’espai garantides; sense oblidar l’Aeroport, al que s’haurà de seguir potenciant i no de manera exclusiva, pel que fa al transport de viatgers, sinó també per l’assignatura pendent que suposa la “càrrega industrial”, a tots els efectes; finalment la nostra Universitat, capdavantera en moltes matèries, ja consolidada i amb un pes de referència; sense deixar de costat el tema de la suficiència hidràulica tangible, i més en moments de sequera.
És evident, per tant, que els nostres actius són tangibles i constitueixen un patrimoni inapel·lable que no podem deixar de costat a l’hora de dissenyar l’avui i el demà amb garanties, és cert que, a vegades, els lideratges i els personalismes poden frenar les evidències; espero que no sigui el cas i que es pugui seguir avançant, no oblidem que constituïm la segona àrea econòmica del país, però és que a més, som referència obligada a l’arc mediterrani, a molts nivells.
Certament, existeixen mancances, amb compromisos pendents des de fa més de 20 anys, com el Corredor del Mediterrani que seria garantia de creixement logístic, sense aparcar determinades propostes infraestructurals i socials, que no es poden quedar al marge, ara bé, crec que el més important és que ens creiem el que tenim i la necessitat imperiosa d’arribar a acords, els més amplis possibles, i la necessitat de remar tots a una i fer el possible els pactes que son la garantia per avançar.
No podem, tampoc, deixar de costat que les nostres contrades tenen una població propera als 850.000 habitats, amb una concentració al camp de 600.000, el que fa, encara més, que el posicionament, també en el tema demogràfic, constitueixi un aval d’èxit evident.
És cert que, de vegades, podem escoltar els missatges de la frustració, el desencís o d’aquells que es fonamenten en la negativitat per la seva subsistència, malgrat tot, el cert és que el got és mig ple, i solament fa falta tenir la voluntat per la seva consolidació; els lideratges, tantes vegades reclamats, només poden ser fruit de la pinya conjunta, on es sàpiga que es pot renunciar puntualment, per finalment fixar una estratègia que no deixin a quasi ningú fora i sigui la garantia, ja esmentada, de millora per una ciutadania disposada a fer el que toca, amb el convenciment del que és seu i el que es vol com a destí de futur.