El llegat de Josep Poblet
Malgrat que mai vam militar al mateix partit sempre he admirat la manera de fer política de Josep Poblet, que vaig tenir l’oportunitat de constatar quan ambdós vam treballar conjuntament a la Diputació de Tarragona.
Durant aquells anys vaig tenir l’oportunitat de comprendre que a les institucions democràtiques havíem d’anar a defensar el territori i els seus habitants i no tant a pensar en clau de partit, i menys encara a exercir una oposició destructiva que tan sols sacsegi el greuge pel greuge, sense aportar res en positiu.
Us confesso que pensava en això quan la Diputació de Tarragona ha decidit adquirir l’antic edifici de Caixa Tarragona (el de la Plaça Imperial Tarraco). De fet, aquesta opció ve donada gràcies a la compra de l’edifici Síntesi que va fer la Diputació presidida per Josep Poblet el 2013. Culminem ara, per tant, una actuació necessària de la que Josep Poblet, exercint com a president de la corporació, ja va tenir la visió fa deu anys.
I per a què? Doncs per aconseguir que els centenars de treballadors i treballadores d’aquesta casa puguin treballar en millors condicions i, en conseqüència, es guanyi en eficiència i la Diputació pugui prestar millors serveis. Soc conscient de què molta gent ho desconeix, però la feina que es fa a la Diputació de Tarragona és essencial per fer possible que els ciutadans de les comarques tarragonines –sobretot els que viuen en ciutats mitjans i en pobles petits– puguin disposar dels serveis, equipaments i inversions sense els quals la seva vida diària seria més complicada.
Fins aquí res que no sigui perfectament raonable. El que resulta sorprenent, paradoxal fins i tot, és que hi hagi ara alguns dels que es diuen hereus polítics de Josep Poblet que no actuïn amb el mateix sentit de responsabilitat política que va demostrar l’aleshores president de la Diputació.
Per posar només un exemple, és inversemblant que aquells que han governat la Diputació durant 44 anys –és a dir, fins fa uns mesos– demanin ara «celeritat» en ubicar seus institucionals a les Terres de l’Ebre, al Baix Penedès o a on sigui. Si era tan «urgent» fer-ho, com és que durant dècades no van fer res en aquest sentit?
No vull entrar en recriminacions, ni en batalletes de campanar. Estic convençut que la gran majoria de vosaltres esteu farts del «i tu més!» i de la crítica estèril que no porta enlloc. Per això he volgut començar lloant la tasca política d’una persona que no és del meu partit. Així mateix, també és just recordar que quan el PSC ha estat a l’oposició a la Diputació, sense anar més lluny durant el passat mandat, ha actuat amb el mateix sentit de la responsabilitat que quan hem estat al Govern.
Sempre he pensat que estem en política per fer que la gent visqui millor, no per insultar, estigmatitzar al considerat «altre», o posar pals a les rodes tan sols pel plaer de fer-ho. En conseqüència, defenso el trasllat de la Diputació a la futura nova seu perquè els treballadors de la casa així ho demanden, perquè treballaran en millors condicions i tots i totes –els més de 800.000 habitants de les nostres comarques– en sortirem, potencialment, beneficiats.
En la mateixa línia ens comprometem a seguir treballant per actuar equilibradament al conjunt del territori, per exemple establint aquest mandat una nova seu dels serveis de la Diputació a les Terres de l’Ebre, així com en potenciar el diàleg amb els partits de l’oposició per sumar en positiu.
Un diàleg entre diferents que és el terreny de joc de la democràcia. I això val tant per la Diputació de Tarragona, com per l’ajuntament, com per la política catalana, espanyola i europea. Seguir instal·lats en una mena de confrontació permanent, tan sols per erosionar qui pensa diferent a tu, no només és un error polític que els ciutadans rebutgen cada cop més sinó que, sobretot, és la negació de la bona política que ha escrit les millors pàgines de la nostra història. I estic segur que tots i totes enteneu del que estic parlant perquè és així com us comporteu en la vostra vida quotidiana. Ni més, ni menys.