La por

Malgrat Twitter, persisteix una tendència, a posar traves a l’accés a la informació. Es tracta d’una desconfiança, d’un pensament del tipus ‘això no ho entendrà’, i com més tècnica o sensible és aquesta informació, més acusada és aquesta tendència. Pur paternalisme anacrònic. Fins i tot Umberto Eco va haver d’escriure el llibret Postil·les al Nom de la Rosa per evitar preguntes i especulacions després de notar que el seu celebèrrim llibre sobre les investigacions de Fra Guillem de Baskerville i el novici Adso de Melk no havia estat, al seu criteri, ben entès del tot.

Aquesta pulsió és el pa de cada dia en comunicació política. La mateixa por a no ser ben entès encotilla l’acció política, la condiciona cada dia fins al punt de paralitzar-la, si aquell que ha d’impulsar-la percep mínimament que la jugada no li sortirà prou bé, o no en treurà prou rèdit.

Al Camp de Tarragona hi ha en marxa un procés que indefectiblement condueix a la creació d’alguna cosa similar -però a escala- de l’AMB de Barcelona. O això, o Tarragona serà la única regió que s’autoanomena metropolitana que no té cap instrument de govern. Ja s’ha intentat en el passat, i no ha sortit bé. Ara la situació és la següent: en els propers anys arrencarà la construcció del Tramcamp. També l’estació intermodal de Vila-seca, i les concessions d’autobusos interurbans caduquen l’any 2028. En tres anys màxim, la Generalitat té previst tenir aprovat el primer planejament urbanístic territorial que considera el centre del Camp de Tarragona un «àmbit metropolità».

Qualsevol d’aquests elements per ell mateix ja té una capacitat transformadora aclaparadora però, de la combinació de tots quatre, en sorgirà un territori completament renovat. La por a no ser ben entès i, admetem-ho, a l’abisme de la magnitud del canvi que tenim al davant és comprensible. «No estem en el moment de parlar d’un ens metropolità» diuen, de moment, els pilots d’aquest vaixell. Bé, ja en parlaran.