La força de Cambrils

El Dia de la Candelera també és conegut als Estats Units com el Dia de la Marmota, una tradició que consisteix en observar la reacció de l’animal en qüestió, amb l’objectiu de pronosticar el canvi d’estació, i que el cinema va popularitzar en un film titulat “Atrapats en el temps”.

Aquest símil cinematogràfic és perfecte per descriure l’actual govern de Cambrils. Després de vuit mesos de gestió municipal, cada comissió informativa (quan les convoquen) i cada sessió plenària (abusant de la seva urgència i extraordinarietat), segueixen un guió repetitiu: idèntics arguments, idèntiques excuses recurrents, i la mateixa manca de transparència. Un govern que hauria de planificar, gestionar i, sobretot, rendir comptes, no ho fa. Es limita a fer un relat desestructurat d’intencions, donar explicacions banals, i realitzar propostes poc fonamentades de les quals resulta impossible treure’n conclusions clares.

Davant d’aquests fets, els sis regidors del Nou Moviment Ciutadà (NMC) sempre hem tingut molt clar que som els autèntics garants de la defensa dels interessos reals dels cambrilencs i cambrilenques. Així doncs manifestem alt i clar que l’autèntic municipalisme, el que es fa a peu de carrer, esdevé l’únic antídot contra la ineficàcia dels quatre partits polítics que, per conveniència i supervivència pròpia, administren el nostre municipi.

En un article recentment publicat, algú de fora vila parlava de la idiosincràsia de Cambrils i dels seus actuals governants. En relació al mateix vull dir que els cambrilencs i cambrilenques estem fets de la mateixa pasta que tothom, i que tenim les mateixes preocupacions que tothom ha de tenir a l’hora d’exigir un govern municipal que solucioni problemes, en comptes de crear-ne de nous, que escolti en comptes d’obligar, i que planifiqui amb rigor en comptes d’improvisar permanentment.

Tothom sap que el nostre actual Alcalde no és el que la gran majoria de la població va votar. En altres ocasions he afirmat que ho és perquè li han llogat la cadira per tres anys malgrat que el seu partit hagi obtingut els pitjors resultats de la seva història recent. En tot cas, de la necessitat imperiosa de canviar la llei electoral per tal de recuperar, en lloc d’allunyar, la participació política de la majoria del poble administrat, en seguirem parlant.

Avui també m’agradaria destacar la necessitat de remunicipalitzar el llenguatge i els temes que es tracten als plenaris municipals, sense fer-nos perdre més temps en qüestions alienes, que són responsabilitat d’altres administracions, i en retrets entre les parts, un joc a la fi estèril i inoportú.

Els cambrilencs i cambrilenques no necessitem que ningú ens digui quin tipus d’Alcalde tenim, si és que no el recordem, com tampoc ens cal cap campanya d’imatge al seu favor. El que desitgem, sense cap mena de dubte, és un govern eficient i eficaç, que tingui un únic projecte per Cambrils, en lloc de quatre de diferents, resultat d’un pacte aritmètic amb finalitat espúria.

Ens cal doncs un govern que treballi pel bé comú, que vetlli pel desenvolupament econòmic de tots els nostres sectors productius, amb propostes atractives que projectin a l’exterior el segell de qualitat que hem assolit amb el temps. I no necessitem un govern endogàmic, immers en els seus debats interns, que puja els impostos d’una manera desmesurada sense tenir en compte les complicacions econòmiques del moment que vivim.

Per sort, la força de Cambrils no la té ni l’actual alcalde ni la resta de l’equip de govern. La veritable força de Cambrils és la seva pròpia gent, la nascuda al municipi i la vinguda d’arreu, la que es lleva cada dia i contribueix a forjar un futur millor. Tota la resta sobra.