Els tarragonins som un castell, els barcelonins una paella
Dijous passat, Stop Creuers ens vam autoconvidar a un acte a la Cambra de Comerç titulat ‘MSC Cruceros, l’aposta per Tarragona com a destí’. A la sala regnava l’expectació perquè el convidat era ni més ni menys que Fernando Pacheco, director de MSC Cruceros a Espanya. Per si no ho sabíeu, MSC Cruceros és l’empresa responsable de la majoria de creuers que arriben a la nostra ciutat. Aquest any, en paraules del mateix Pacheco, han programat 28 escales —cada divendres podrem veure un dels seus vaixells a la flamant nova terminal de creuers—, amb 122.000 creueristes que tindran l’oportunitat de saturar Tarragona en les hores de lleure dels habitants de la ciutat.
La presidenta de la Cambra, Laura Roigé, després d’iniciar l’acte dient que aquest es faria en castellà per respecte al convidat, ens en va relatar el fulgurant currículum. Seguidament va donar pas al president del Port, Saül Garreta, el qual amb excel·lent joc de mans va combinar els mots «creuers» amb «sostenibilitat», i tot sense que la contradicció el fes parpellejar. També va esmentar, com de passada, que la nova terminal comptarà amb un espai duty free. Nosaltres sí que parpellejàvem. Quan mirem d’entendre com es combinen els creuers i el duty free amb la promoció del comerç local ens trobem desemparats d’arguments. El Port també, no cal dir-ho, però té un equip de comunicació treballant de sol a sol perquè la idea sembli coherent i atractiva.
Conclosa la introducció, Pacheco es va alçar de la cadira per a fer el seu speech. Començà dient que, malgrat que coneix poc la nostra ciutat, havia tingut l’ocasió de veure castells i que li havia semblat que a Tarragona som com una família, i que aquesta família és com «un castell» [sic]. Que hi havia gent a la pinya, aguantant fermament la gent de dalt (entenem que els de dalt són la gent com ell, que es pensa que els de baix aguantem festivament, com en una fantasia tipus Downton Abbey, en què els criats estimen amb devoció els amos). Seguidament, Pacheco va donar un reguitzell de dades, com ara el fet que les tres excursions preferides dels creueristes són 1. La Tarragona Romana; 2. Port Aventura; 3. Port Aventura + Ferrari Land. Quan se’ns diu que els creuers diversifiquen el turisme de territori i no massifiquen els espais públics, n’hi ha prou a consultar les dades o caminar per la Part Alta en dia de creuer perquè s’engrunin els seus arguments.
La presentació era prou còmica i ens estàvem divertint de valent, però sentir Pacheco declarar que els creuers són una indústria jove i amb capacitat de creixement ja no ens va tanta fer gràcia. Menys encara quan va combinar aquestes proclames expansionistes amb el pack de greenwashing complet. Va dir que dos (!) dels seus vaixells més nous van amb GNL, «poc contaminant» si el comparem amb el combustible que fan servir la majoria de creuers, el fueloil (l’ús del qual està prohibit a molts països). Afirmà que els seus creuers gasten molt poca aigua perquè estan dotats de dessalinitzadores, però que en cas d’haver-se d’aprovisionar (molts ho van fer a Tarragona l’any passat, quan ja els pagesos de la zona patien per regar) no ho faran a Barcelona mentre duri la fase d’emergència per sequera, una declaració sense vincle legal que es podran saltar quan vulguin. L’esperpent va arribar al clímax quan va parlar d’una illa que estan recuperant a les Bahames: n’han tret les deixalles i han reconstruït els ecosistemes. Nosaltres som del parer que una flor no fa estiu, ni una illa recuperada pot compensar un planeta devastat per grans capitals extractivistes com el que representa don Pacheco.
Com passa amb totes les indústries destructores, la dels creuers practica la fugida cap endavant. Amb un autoconvenciment patològic mira de creure’s les seves pròpies mentides. Els aplaudiments del públic en acabar l’acte comercial de Pacheco serien divertits si no fossin tràgics. Qui decideix el futur de Tarragona és un home que ningú no ha votat i que diu que som un castell. Ens l’imaginem a Barcelona, fent un speech clavat, però dient «los barceloneses sois como una paella», mentre l’empresariat local riu i aplaudeix.