Intel·ligència artificial i futur

El debat infinit sobre el que suposa la intel·ligència artificial és polièdric i amb variables de tot tipus, cosa que el fa imprevisible i difícil de dictaminar, des d’uns paràmetres que son els d’avui, però que a ben segur mutaran en funció de situacions que son canviades de manera accelerada.

Certament, moltes són les bondats que s’atribueixen al nou model, que suposa l’arribada del pensament, allunyat de la lògica humana i, cada cop més proper a una dependència obligada d’una estructura artificial influent.

Sembla evident que la que s’apropa sigui una formula de convivència diferent, on tot es veurà condimentat per unes dades que són les que decidiran una part molt important de la nostra supervivència en totes les seves singularitats, condicionant, fins i tot, arribat el cas, la nostra llibertat que també es veurà subjecte a paràmetres indirectes als que ens sotmetem, de manera conscient o inconscient.

Pel que fa a la feina, la nova tecnologia voldrà optimitzar la nostra vida, de manera que la millora comporti, com contrapartida, una dependència directa, cada cop més induïda. És evident que els processos de producció es milloraran a efectes comptables i de resultats, el problema és saber a quin preu, i si això comportarà moviments en el món laboral, com en el seu moment va suposar la revolució industrial.

D’entrada, i a curt termini, és fa difícil que una màquina ens prengui la feina, però això ha estat una evidència pràctica en el darrers anys, en sectors impensables com els dels serveis, que hem vist com les màquines suposaven una reducció de personal més transcendent del que s’ha publicitat.

La desaparició de determinades feines és un fet evident, fis i tot el ‘Foro Econòmic Mundial’, ja parlava, recentment de la pèrdua de més de 80 milions de llocs de treball a tot el món, i malgrat que desprès referia la creació de quasi 70, el cert és que seran prop de 15 milions de tasques laborals que deixaran d’existir; en tot cas, també s’ha parlat que el nou marc econòmic comportarà posar en dubte 300 milions de feines que aniran desapareixent.

Podem fer les lectures que calguin davant el problema, veien la seva aplicació llunyana, però el que és evident és que la cosa afectarà al nostra estil de vida, la necessitat d’un tipus de feina a l’alça i la pèrdua d’altres, és un avanç d’un demà complex, on tot anirà canviant.

Ens podem quedar en el símil de que sempre existiran maneres de fer insubstituïbles, però no hauríem d’oblidar que les temptacions de donar un pes vital a les màquines, per conquerir productivitats, sempre serà possible amb el que això pot suposar de cara a un futur on el condicionant aliè es pot convertir en una evidència necessària, és a dir, quelcom podria creure, només fa 20 anys, que la nostra dependència del telèfon mòbil, com referència obligada a una vinculació que avui donem com normalitzada; sense esmentar les sinèrgies de tot tipus, positives i negatives, amb debats vigents, on es posa ja en dubte el seu us especialment per uns infants lligats a la màquina i obviant la seva relació personal amb els seus companys i la pròpia família.

No sé on és el límit de tot el que esmento, on les seves connotacions son diverses, però el que és segur és que la seva posada en pràctica comportarà mutacions socials difícils i complicades per un món cada cop més depenent de tercers i on els discursos individuals queden aparcats en funció d’un suposat camí global, que ens permetrà avançar cap a evidències de millora inacabable.

No crec que sigui la bonança o no de la intel·ligència artificial, com sembla que es repeteix en cada controvèrsia pública, crec que es fa necessari anar al fons del tema, i valorar els que ens aporta i, sobre tot, com controlem la seva aplicació a nivell mundial, segurament convindria, també, parlar de la intel·ligència emocional, entesa com la pròpia capacitat de gestionar el nostre demà, des del seny, sabent veure totes les connotacions que el món artificial ens pot comportar, desenvolupant els frens i precisions que calguin, no sigui que la realitat ens superi i un nou esclavatge sigui el que ens espera, amb intel·ligència no natural.