Les Teresianes i els mecenes

Tot l’any 2024 estem celebrant el centenari del col·legi Les Teresianes. Al capvespre del dilluns 11 de març vaig assistir a un acte comandat pel seu director Paco Sardaña i l’arquitecte Carles Penalba, que és el responsable del seu manteniment i va ser el guia de la que podríem dir visita que vam gaudir els invitats. Després de la recepció al vestíbul, vam passar al patí, a la segona planta, a l’església i al semisoterrani, on Penalba ens va il·lustrar amb imatges i plànols, descrivint una sèrie de dades històriques del projecte de Martorell i, sobretot, va fer referència a una sèrie de reivindicacions de temes patrimonials que es volen solucionar.

L’any 2014 es va fer una diagnosi i manteniment de tot l’edifici. L’arquitecte Penalba va proposar una sèrie de millores a escala ornamental i d’eficiència energètica: 1. Al coronament de la coberta hi havia nou gerros ceràmics que s’haurien de col·locar de nou amb un cost pràcticament de 300.000 euros; 2. Millorar la sostenibilitat de tot el centre docent, canviant totes les finestres que representen 850 metres quadrats i significa la inversió de gairebé un milió d’euros; 3. Tot l’edifici té una superfície de 7.564 metres quadrats, que també requereix una inversió de gairebé un milió quatre-cents mil euros amb obres de manteniment i 4. Recuperar els àloe veras dels pilars de la tanca Tot plegat, gairebé els tres milions d’euros.

El director Sardaña va fer una crida respecte aquestes necessitats econòmiques i va plantejar com repte de futur què fem amb l’edifici?. Aquesta finca no deix de ser una referència de la ciutadania com lloc de trobades, a més, es pot plantejar si la funció ha de ser patrimonial o educativa. Al llarg del temps, hi hagut inversors que volien comprar l’edifici. Però està clar que la institució vol seguir educant, com ho estan fent des de fa ja 144 anys, perquè hem de saber que abans de inaugurar el col·legi a la Rambla, les religioses van estar quaranta-quatre anys en diferents indrets de la Part Alta.

Ara vull fer una pinzellada sobre els seus aspectes arquitectònics. L’any 1922 Bernardí Martorell va rebre l’encàrrec. Es tracta d’un edifici modernista singular, ja que en tota la Rambla no n’hi ha cap altre de maó vist, element estructural i decoratiu alhora. Edifici aïllat que consta de semisoterrani, de planta baixa i tres plantes d’alçada. Durant la Guerra Civil el col·legi va patir molt, amb saqueig al principi del conflicte i després bombardejos aeris. Va ser magatzem, hospital i seu dels sindicats. Quant es va refer, no es va tenir en compte del tot el projecte de Martorell, que havia previst dos patis interiors i una capella central. La col·locació del totxo és funcional i estètica a la vegada, oferint pràcticament totes les solucions constructives. La tanca de l’entrada és de pilars de maó i capitells de ceràmica verda, ideats per transformar-los en jardineres. La façana principal consta de tres cossos ben definits i lligats, sobresortint una gran entrada amb arcs equilibrats que formen un pòrtic. L’any 1924 se li afegeix la tanca.

En resum, al cap de 100 anys, les Teresianes vol incloure l’edifici a la Ruta Modernista, obrir les portes d’un immoble molt desconegut per la ciutadania i, sobretot, està a la recerca de mecenes.