La contenció de rendes estatal: una llei amb dues cares

Si estàs de lloguer, enhorabona, t’ha tocat ‘cara’! A la finalització del teu contracte, si el propietari decideix continuar llogant-lo com habitatge habitual (en lloc de passar-lo a lloguer temporal o turístic -en un municipi sense moratòries-, posar-lo en venda o, simplement, tenir-lo tancat) estarà obligat a renovar-te’l pel mateix preu (amb la pertinent i mesurada actualització) sempre que l’habitatge es trobi en una àrea declarada com a tensa; i si el teu arrendador és un gran tenidor, potser, fins i tot, t’haurà de rebaixar el preu de la renda mensual.

Amb la publicació al BOE dels municipis declarats com a ‘zones de mercat residencial tensionat’ i el ‘sistema d’índex de preus de referència’, a partir del passat dia 16 de març, ja és d’aplicació la contenció de preus estatal. Això és una molt bona notícia per aquelles persones que actualment viviu de lloguer i vulgueu continuar vivint-hi. És doncs una llei que aconseguirà contenir els preus dels habitatges avui llogats.

Si, per contra, estàs buscant pis de lloguer, em sap molt de greu, però l’aprovació de la nova llei no és una bona notícia per tu. Si, a més, tens unes rendes baixes, estàs en risc d’exclusió, tens feines precàries, etc,… la ‘cosa’ encara se’t complica més. Em sap greu, però ets la ‘creu’ de la moneda.

Aquesta llei, d’un principi, se’ns va vendre com a una eina per intentar que la gent amb recursos limitats no quedés exclosa d’un sistema de lloguers on els preus s’enfilaven vertiginosament i els deixaven exclosos del mercat de lloguer, sense poder accedir a habitatges. Permeteu-me afirmar amb rotunditat que aquesta llei no afavorirà les possibilitats d’accedir a habitatges a aquests col·lectius.

Un nombre significatiu d’habitatges acabaran fugint del mercat de lloguer (quedant buits i tancats), molt d’altres passaran al mercat temporal, altres s’intentaran vendre i, els que puguin, agreujaran, encara més, el ja complicat mercat de lloguer turístic (allà on es pugui). L’oferta de pisos de lloguer ja està caient, és una realitat que ja estem notant els APIs de les zones tensionades.

També és una mala notícia per als que teniu el vostre habitatge en venda; si el preu màxim de lloguer que un inversor, potencial comprador del vostre habitatge, podrà rebre en concepte de renda, el preu que estarà disposat a pagar pel vostre habitatge serà menor i, també, el traspàs d’habitatges de lloguer cap al mercat de venda augmentarà l’oferta i, per lògica, disminuiran els preus.

És cert, també, que molts propietaris, es veuran obligats a llogar els seus habitatges pels preus marcats per tal de fer front a les hipoteques, les despeses o per complimentar les seves rendes de treball o pensions, i, per tant, és evident que es contindrà la pujada de preus; però, de debò algú creu que els propietaris rebaixaran les seves exigències de cara a trobar un bon perfil de llogater quan hauran hagut de mantenir el preu de lloguer o demanar-ne menys del que al mercat lliure li pagarien? Ans al contrari! El treballador nacional, de mitjana edat, funcionari, amb feina fixa i un sou alt serà qui més es veurà beneficiat de la baixada de preus de lloguer. Els joves, persones soles, els estrangers i els treballadors amb feines precàries o mal retribuïdes, continuaran, malgrat la baixada de preus, essent la baula més dèbil i continuaran sense trobar habitatges dignes a preus assumibles. La llei no millorarà, en res, la seva cerca d’habitatge.

Resulta curiós que, volent afavorir als més desafavorits, la llei serà un regal del cel per als treballadors amb els sous més alts que veuran com el que han de pagar per un lloguer, de cop i volta, els baixa substancialment.

Haurem de donar temps a la llei per veure com evoluciona i si, més enllà de les xifres fredes, la llei aconsegueix que els joves d’aquest país puguin accedir a un habitatge digne per si sols.