Efectivament, la feina ben feta no té fronteres
Una campanya de la Generalitat dels temps del president Maragall ho resumia en un lema que deia: ‘la feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur’. Una veritat com un temple. I ho sabeu tots vosaltres, els que esteu llegint aquestes línies, perquè us ho trobeu diàriament en la vostra vida quotidiana.
Per tant, diguem-ho clarament: aquests darrers deu anys no s’han fet les coses bé des de la Generalitat. Sovint s’ha actuat amb una irresponsabilitat inaudita. Per posar només un exemple, quan s’ha convocat una cimera per parlar sobre el finançament autonòmic directament s’ha decidit no anar. No anar? O sigui deixar la cadira buida per, a continuació, cridar a les ombres de la nit sobre «el menyspreu sistemàtic del Govern central», i tal i tal pasqual. Però, amics i amigues, qui actua amb aquesta frivolitat així a la seva vida? Per exemple, si hi ha alguna reunió a la teva comunitat de veïns perquè hi ha un problema que t’afecta decideixes no anar a la reunió senzillament perquè algun dels teus interlocutors no et cau bé? És absurd, realment.
Hem de passar pàgina d’aquest desgavell, certament. Però no per anar contra ningú, ni per pontificar sobre la moralitat de la gent, sinó per recuperar un Govern que torni a fer les coses bé. Un Govern que governi, que es dediqui cada dia a millorar els serveis públics que depenen de la Generalitat que, per cert, són moltíssims. Que es preocupi per «les coses del menjar» com diu Salvador Illa.
Mireu, aquests darrers anys hem tingut un empatx de «jornades històriques» i de promeses de transformacions fantasmàtiques. Després tots aquests «plans secrets» han acabat com han acabat, però literatura de ficció i promeses solemnes no han faltat. Nosaltres, els i les socialistes, no us proposem això. Us proposem una cosa realment insòlita tenint present
el que s’ha esdevingut aquesta darrera dècada: un Govern «normal», que recorri una legislatura de quatre anys, que aprovi els pressupostos quan toca i que millori la vida real de les persones, en el seu dia a dia quotidià. Ras i curt: estabilitat i treball. No perdrem ni un segon en enviar cartes al president de Kosovo o en excentricitats similars. No parlarem tan de Catalunya, així en abstracte, però ens deixarem la pell defensant els interessos dels quasi 8 milions de catalans i catalanes.
I no vull dramatitzar però vivim una realitat, com a mínim, inquietant. Tenim un problema greu de sequera, no s’ha fet res en energia durant anys, no s’han actualitzat les infraestructures i en educació estem a la cua d’Espanya. No només a la cua d’Europa, sinó a la cua d’Espanya.
Però no vull tampoc agitar el discurs de la frustració que sembla que enamora a alguns. Si fem les coses bé ho tenim tot per ser un dels territoris de la Unió Europea amb una millor qualitat de vida. Però per aconseguir-ho necessitem tornar a situar els serveis públics com la prioritat absoluta del Govern de la Generalitat. Amb més de 42.000 milions d’euros, 250.000 funcionaris i 20.000 Mossos d’Esquadra és obvi que es pot fer quelcom més i millor que passar-se el dia prometent escenaris que els mateixos que els promouen saben que no passaran mai.
El projecte del PSC i de Salvador Illa no va contra ningú, ni es divisiu. Al contrari, necessitem una gran majoria per tornar a portar Catalunya a les seves màximes quotes d’autoestima, d’orgull i de prosperitat, des del necessari respecte a la pluralitat mateixa del país. I amb respecte, sense insults ni fronts excloents. Treball, treball i treball. Els valors que vàrem aprendre dels nostres pares i mares. Per- què, efectivament, la feina ben feta no té fronteres i la feina mal feta -i menys encara les mentides- no tenen futur.