Projectes ‘sota sospita’

Crec que el debat permanent sobre el desenvolupament del que es coneix com el ‘Projecte HardRock’, supera la realitat objectiva, quan per una part de la ciutadania, molt minoritària, es posa en dubte una inversió que consolidaria les nostres contrades com referència d’oci, a primer nivell mundial, per competir en qualsevol alternativa al respecte.

Sembla evident, o això se’ns ven no sé per part de quins interessos ocults, que l’esmentada aposta es dolenta, sense entrar en aprofundir les raons realistes que suposaria la seva aposta empresarial, el tema, fins i tot, vol superar el món de la cosa pública, doncs el que suposa per alguns és una negativitat absoluta.

Malauradament en el posicionament dels que defensen el no, poc es parla del posicionament del territori, on els grups polítics majoritaris presents a les institucions, la societat civil econòmica i social, i majoritàriament la ciutadania, està d’acord i dona suport al que convertiria el Camp de Tarragona en quelcom més que una aposta puntual, sinó la consolidació d’un mercat present i futur que generaria llocs de treball, impostos, i sinèrgies en positiu inapel·lables.

Certament, es fa difícil comprendre als pocs opositors, que tenen pocs arguments i que es limiten a una suposada negativitat aliena a qualsevol estudi mínimament creïble i fonamentat, sense oblidar que tampoc s’ofereixen alternatives al respecte.

És una evidència que les nostres contrades tenen un camí d’èxit a partir dels anys 80, quan es fa realitat el complex químic, la potenciació del Port, posteriorment el mini transvasament de l’Ebre i la concreció del projecte Port Aventura, que és el punt de referència d’una feina en positiu que ens ha donat un lideratge turístic absolut arreu de l’Estat i la pròpia Comunitat.

Sembla que els líders de la negativitat estan per la línia de la paralització a tots els efectes, això adreçant els seus arguments cap a postures que no s’entenen, plenes de demagògia i enveja cap una bonança fora de debat, malauradament, en aquest exercici de vendre no sé què, poc es parla d’alternatives mínimament solvents.

En un altre apartat, també s’està contra l’arribada de creuers al nostre Port, en funció de tampoc sabem quins arguments objectius i de pes, sembla que la seva estratègia està més ancorada en la pura enveja del creixement fonamentada en una paralització de tot.

No oblidem, ara que es pot veure en perspectiva, el posicionament, en el seu dia, del govern Colau a Barcelona, on d’entrada s’estava en contra del Mobile World Congress, dels creuers, del turisme, etc., en un exercici d’incompetència que els ha portat a la irrellevància en un efecte de rebuig social constatable.

Podem seguir pel camí d’acceptar determinats posicionaments, com una manera de fer, però crec que seria el moment de debatre de tu a tu amb els que s’apunten al no, en funció de discussions obertes on es parli de present i futur i, sobre tot, d’alternatives, possibles, i no sustentades en unes ideologies, avui superades de manera acaparadora.

L’exercici inconscient d’apel·lar en contra de determinats projectes, el que posa en perill és la pròpia viabilitat dels mateixos, doncs és evident que els seus inversors poden optar per altres vies; no estaria de més recordar l’aposta de DISNEY per casa nostra que al veure’s atacada, va optar per una altra ubicació; estem disposats a renunciar o volem reivindicar el que encara és possible?