La Comissió de Venècia

La llei d’Amnistia aprovada el dijous 14 de març pel Congrés de Diputats, és un instrument legítim que busca la reconciliació i, també, per què compta amb antecedents en altres països europeus. La Comissió de Venècia/CV no és una institució de la Unió Europea, és un òrgan consultiu en matèria judicial del Consell d’Europa. Està format pels 46 països d’aquest Consell i també hi ha representació de Brasil, EEUU, Corea del Sud, Marroc, entre altres. Aquesta Comissió, que va ser requerida pel Senat amb majoria del PP, per pronunciar-se sobre aquest tema clau de l’actual legislatura espanyola, ha dona donat el seu si al què però no al com.

Després de la caiguda del mur de Berlín, en 1990, es va crear La Comissió Europa per a la Democràcia pel Dret, actual CV, per a proveir assistència jurídica supranacional en un moment de crisis i transformació en diferents països europeus. El seus dictàmens no son vinculants, però si mereixen respecte generalitzat en els estats d’Europa, donat el caràcter independent dels seus integrants i l’habitual ponderació dels seus treballs. L’informe subratlla que “la unitat nacional i la reconciliació son objectius legítims” per les lleis d’amnistia.

Els expertes creuen que no hi hagut vulneració en la separació de poders de l’Estat, perquè son els jutges que aplicaran els criteris generals de la llei. A judici de la CV les amnisties deuen complir varis requisits de l’Estat de dret: 1. La legalitat i la supremacia de la llei; 2. Va suggerir a les autoritats espanyoles que intentin arribar una majoria qualificada més amplia que la majoria absoluta en el Congrés, requerida per una llei orgànica; 3. La seguretat jurídica, és a dir, la claredat, la determinació, l’accessibilitat i la previsibilidat de les disposicions; 4. La igualtat davant la llei; 5. La independència del poder judicial i 6. La separació de poders.

El dictamen de la CV recomana: 1. Acotar i definir de manera més precisa l’abast material i temporal de l’aplicació de l’amnistia; 2 . Garantir que s’estableixi una relació de causalitat més estreta entre “les consultes celebrades a Catalunya entre el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017, la seva preparació o les seves conseqüències” i els actes de corrupció i malversació i 3. Entaular un diàleg entre totes les autoritats i els partits polítics amb la finalitat d’assolir la reconciliació social i política.

El jutge neerlandès Martin Kuijer diu que té que ser “... un procés inclusiu. Això vol dir que un procés legislatiu accelerat podria no ser lo millor per lleis d’amnistia”. És probable que el PSOE hagués preferit aquest aval europeu sense qüestionaments ni correccions. També el PP hagués preferit que la CV manifestés que la llei era il·legítima. La realitat és que el Govern seguirà amb la seva agenda i l’oposició amb la seva tossuderia crítica, Però la CV també ha suggerit que no estaria gens malament que exploraran la possibilitat de construir ponts per interrompre una vegada per totes l’enfrontament enfadós, en el que estem immersos des de fa temps amb un horitzó d’un camí gairebé sense sortida.