La salut al treball va més enllà dels accidents laborals

Aquest diumenge es commemora el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball. A l’Estat espanyol, la nostra primera llei es va promulgar l’any 1995, i aquest any fa 29 anys, que si els comparéssim amb anys humans, podem dir que ha entrat en l’edat adulta. Ara, la pregunta que ens hauríem de fer és si realment ha sigut útil.

És important remarcar la denominació oficial completa, perquè en aquest àmbit, com en molts altres, el nom fa la cosa. Quan pensem en seguretat i salut en el treball, podem tendir a oblidar que en aquest concepte també ha d’incloure’s la prevenció. Inevitablement ens venen al cap imatges d’accidents laborals, però quan es produeix un accident significa que ja hem arribat tard. Per tant, la prevenció és una categoria que hauria d’estar al centre de l’estratègia de les empreses, els sindicats i de tota la societat, en definitiva.

Un accident és un esdeveniment puntual fortuït en què intervenen molts factors, la concurrència dels quals es podria haver evitat amb una bona política de prevenció de riscos. Com demostren les estadístiques en els àmbits laborals, no es fan les tasques que s’haurien de fer en algunes empreses, si volem arribar a zero accidents mortals. En els darrers anys, però, hi ha hagut un canvi de focus cap a un altre aspecte, on la societat s’ha adonat que també és molt important en la relació entre la salut i el treball: el de les malalties desenvolupades a partir de l’activitat professional amb un alt nivell d’estrès. 

Si aquest estrès es manté en el temps, pot conduir a una incapacitat laboral, amb una gran afectació en la salut mental de la persona treballadora, amb el denominat burn out, que és com es defineix la cronificació de l’estrès en l’ambient laboral. Per això, s’està reforçant la importància de fer bones valoracions psicosocials als llocs de treball, on un dels conceptes que es valoren és l’estrès al qual està sotmesa una persona, per tal que en els casos on es detecti un nivell alt, es prenguin mesures i s’eviti que els treballadors i treballadores arribin a aquests nivells extrems.

Si bé l’Administració i les empreses juguen un paper clau en liderar els esforços de seguretat i salut en el treball, no podem menystenir el rol essencial dels sindicats i dels delegats i delegades de prevenció. Els sindicats, amb les eines de què disposem, vetllem per la integritat i el benestar dels treballadors, tot i que ens enfrontem a un marc legal que, malgrat ser útil, sovint resulta obsolet davant les noves realitats laborals.

No obstant això, la consciència social ha crescut significativament, i si treballadors i sindicats treballem conjuntament, podem continuar fent pressió per a que les empreses superin les limitacions de la legislació actual. Però, per a això, encara hem de superar algunes resistències internes i convèncer a totes les organitzacions i a les persones que conformen el seu dia a dia que, en matèria de prevenció, tot esforç és poc.

Prevenir accidents i malalties laborals no només és una qüestió de compliment legal, sinó un símptoma clar de qualitat democràtica, desenvolupament i competitivitat empresarial. Per tant, per continuar avançant és imprescindible invertir no només en mecanismes de prevenció efectius, sinó també en programes formatius que eleven la capacitació dels treballadors en matèria de riscos laborals. A més, és vital abordar i eradicar la precarietat laboral, un mal que deteriora la qualitat de l’entorn laboral i té conseqüències devastadores tant per a treballadors com per a empreses, implicant una disminució de la productivitat i un augment dels riscos associats al treball.