Amb els racistes enlloc

Reconec que de tots els discursos polítics que es reprodueixen els darrers dies, el de l’extrema dreta catalana és el que més mal em fa. De fet, estic segur que és el més perillós pel país. M’hi he pensat molt abans d’escriure aquestes ratlles, per allò de no amplificar la seva presència, però m’ha acabat de decidir veure que mitjans de comunicació de gran repercussió no tenen cap recança en donar-los veu. A més, ja tenen el control d’alguns digitals i una estratègia agressiva a les xarxes, amb una inversió que supera en molt la capacitat d’un partit extraparlamentari.

Convidaria a qualsevol persona temptada a seguir els cants de sirena que tenen com a consigna #SalvemCatalunya, gairebé idèntica al #SalvemosCataluña de Vox, a pensar com seria una setmana sense persones immigrades a Catalunya. Què passaria si es pogués fer un experiment social que fes desaparèixer durant set dies les persones d’altres orígens. Ras i curt, Catalunya col·lapsaria. 

No hi ha prou gent autòctona per a la verema que produeix els excel·lents vins que tant ens agraden; no n`hi ha prou per atendre els serveis sanitaris als que acudim quan no ens trobem prou bé; no n’hi ha per pescar el nostre deliciós i característic peix; no n’hi ha per portar els queviures que alimenten les nostres famílies fins els prestatges del supermercat; no n´hi ha per tenir cura dels avis i avies que tant ens estimem; no n’hi ha per mantenir actius els sectors hotelers i de restauració. I ho deixo aquí, però la llista es podria allargar molt més.

Si Catalunya atreu molts immigrants és per una equació molt senzilla: som una economia activa -més que la de la majoria de regions del nostre entorn, de dins i de fora de l’estat- tenim des de fa dècades una natalitat baixíssima i alhora una esperança de vida de les més llargues del món.

Només cal veure la piràmide de població per adonar-nos que si traiem les persones que s’estan formant i les que han acabat el seu cicle laboral, no ens queda suficient gent per mantenir una societat pròspera. No és una qüestió d’elecció, és una realitat objectiva, sense immigració Catalunya estaria col·lapsada. Necessitem les persones que venen d’altres països exactament igual com ells necessiten venir a Catalunya, per viure amb la major dignitat possible.

Aquesta realitat només es pot enfrontar amb èxit des del respecte escrupolós per a tothom. Això vol dir, abans que res, tractar-los com a persones que són, sense categoritzar-los ni estigmatitzar-los, tant se val que es diguin Aisha, Daiana o Vasile. Una societat que fa veure que una part important no existeix, que té menys drets i que les seves creences s’haurien d’extirpar, està abocada al fracàs i a la confrontació permanent.

Es una nació que renuncia per a sempre a ser un sol poble. Renunciar a l’emancipació personal de tots els nostres conciutadans és renunciar a la nostra emancipació nacional; és renunciar a les amplíssimes majories que necessitem i que hem estat més a prop d’aconseguir quan hem sabut compartir lluites, esperances i anhels.

Per això és imprescindible que tots els partits signin el compromís de no pactar amb l’extrema dreta, ni amb l’espanyola ni la catalana. Ens hi juguem molt més que un govern de quatre anys, com a màxim, ens hi juguem el futur com a societat.