El tabaquisme

El tabac és un producte compost de fulles de la tabaquera un cop seques i preparades convenientment, emprat principalment per a fumar. Fumar és exposar a l’acció del fum, que és un aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si dels gasos, producte d’una combustió.

A inicis del mes d’abril, es va reunir la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial, formada pels responsables de salut pública del Ministeri dec Sanitat i de les comunitats autònomes, per analitzar el pla Integral contra el Tabaquisme 2024-2027, dissenyat per l’equip de la ministra Mònica García i incorporar les propostes realitzades per les autonomies. L’objectiu és lluitar contra l’adició i donar una espenta per aconseguir no sols reduir el nombre de fumadors, sinó també evitar que els més joves es sumint al tabaquisme.

Els informes manifesten que cada any el tabac mata a 50.000 persones, dels quals hi ha cinc-cents fumadors passius, i que està al darrera de 16 tipus de càncer. Ara es vol ampliar la llei contra el tabac del 2010, ampliant els espais sense fum. Aquí resideix el gran escull, si s’inclouen les terrasses de bars i restaurants com llocs on no es pot fumar. 

Les comunitats de Catalunya i Canàries estan a favor, mentre les altres estan en contra, sobretot Madrid. Altres, com Galicia, parlen de voluntarietat i de donar incentius fiscals als hostalers que decideixin prohibir el tabac i els seus productes.

L’hostaleria prediu grans pèrdues econòmiques, fet que desmenteixen la Sanitat, les societats científiques i les organitzacions socials, Aquest és el punt més conflictiu del pla i s’ha convertit en el camp de batalla política entre unes comunitats, majoria del PP, amb la resta. Hores d’ara encara és aviat per decidir els espais sense fum, però si les mesures que es portaran a terme per aconseguir l’objectiu de reduir de forma clara el tabaquisme.

Ara estan previstes campanyes de conscienciació per tal de crear un clima d’opinió suficient perquè es pugui exigir el fi del tabac i els seus derivats a les terrasses. Existeix consens amb equiparar les cigarretes electròniques com tabac convencional. Al respecte la indústria tabaquera pressiona per evitar aquesta equiparació, al·legant que és un medi per els fumadors que no poden deixar l’hàbit.

Hi ha consens en pujar de manera clara els impostos ja que són dels més barats d’Europa, fins els 8 ó 10 euros per caixeta, i promoure l’empaquetat genèric o neutre, és a dir, sense les marques a la vista, això pot reduir en 250.000 el nombre de fumadors.

El pla antitabac ja està en marxa i es tindrà en compte que “no todo es prohibir y prohibir”. Ara la patata calenta la té el Govern per desenvolupar les lleis que resolgui tres punts: 1. Nous espais sense fum; 2. Equiparació del cigarret electrònic amb els tradicionals i 3. Treballar amb Hisenda per incrementar de manera clara els impostos a aquests productes i que aquest augment es destini al tabaquisme, que és una intoxicació aguda o crònica produïda pel tabac.

Per acabar confesso que he sigut fumador únicament de puros i ara per prescripció facultatiu des del passat novembre ja no fumo. Em resultava un luxe fumar en una guingueta de la platja de l’Arrabassada o prendre un granissat de cafè junt al Balcó del Mediterrani.