Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Amb un esforç encomiable, l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Tarragona ha celebrat unes jornades sobre estratègia cultural i el Pla Estratègic de Cultura, amb diferents taules de treball. Encomiable en quant que, d’entrada, la definició de «cultura» és notablement evasiva. Gent seria, com la Reial Acadèmia de la Llengua espanyola, diu que la paraula més buscada a la 23a edició del Diccionari de la llengua espanyola ha estat cultura amb un total de 340.052 cerques en 12 mesos. No sé si al DIEC passaria el mateix, tot i que crec que la «cultura catalana» conté més precisió.

Els antropòlegs acceptem que cultura és allò que una societat comparteix com una llengua, una història, uns costums, unes experiències i uns comportaments comuns. També les tradicions, les normes, els hàbits, les celebracions i, fins i tot, les llegendes i supersticions. I, probablement, algunes altres coses o matèries.

Ja està bé que una administració propera, com és la municipal, se n’ocupi d’ordenar quelcom tan important, tot i que per les administracions a penes ocupa un 1,5% del pressupost. Això d’»administracions» en plural és part de la maledicció que pateix la cultura en general i la nostra més propera en particular. 

En són almenys cinc els nivells administratius que remenen la cultura: el mundial (UNESCO), l’europeu, l’estat, la Generalitat i el municipal. Per cert, tot això, públic, ho paguem nosaltres amb els nostres impostos. I això a banda de tot el que culturalment depèn d’iniciatives privades, lucratives o no, que ho paguem si ho utilitzem.

Aquest esforç municipal inclou l’elaboració d’un seguit d’entrevistes amb gestors culturals i una enquesta per a explorar la participació i interessos de la població, amb la idea d’incorporar els resultats al Pla Estratègic.

No estic segur, però, que abasti tota la cultura. Pel que he vist fins ara, sembla més adreçat a identificar esdeveniments i la participació en aquests. El calendari tarragoní en va plé tot l’any. 

Els més multitudinaris comencen amb la cavalcada dels Reis. Segueixen els carnavals, la Setmana Santa, Sant Jordi, Tàrraco Viva, les fogueres de Sant Joan, La Festa Major petita de Sant Magí, l’11/S, Santa Tecla, el concurs de castells, la «Castaween» i Nadal i Cap d’Any. Però segueix una miríada d’actes culturals, esportius o socials, des de les caramelles o el Cant de la Sibil·la fins al concurs de mestres romescaires. Des dels partits de Nàstic a les mitges maratons. Des dels concerts a la Tàrraco Arena fins als castells a la plaça de les cols. Des de la presentació de llibres a les xarrades per la Gent Gran de la URV.

L’àmbit de la cultura inclou, a més, les institucions d’activitat continuada com els museus, els monuments i restes arqueològics, les biblioteques, els arxius, els teatres i cinemes, el Conservatori i l’Escola d’Art, la RSAT i totes les activitats de les corporacions professionals (metges, enginyers, advocats, arquitectes, etc.) a les seves seus. Es poden sumar les activitats de les prop d’un miler d’associacions i agrupacions diverses constituïdes a la ciutat i l’entorn.

En tot cas cal afegir que el factor que relliga tota l’activitat cultural és i sobretot, la llengua. El català és el vehicle natural d’expressió cultural que condueix i suma sons, imatges, moviments i, també, sentiments. Ens és pròpia i, com que està en perill, cal assegurar-nos de la seva defensa en tots els àmbits, especialment aquells que tinguin suport o finançament públic. 

Amb això assegurat no cal renunciar a res i incorporar altres cultures que naturalment conviuen a la nostra ciutat i estimular als seus participants a integrar-se amb la nostra, sense imposicions ni substitucions. Mirar a l’ample sempre serà positiu. Abastar tot l’àmbit cultural és el repte.

tracking