Diari Més

Opinió

Carlos Domènech Goñi

Sotsdirector de Diari Més

No és moment d’improvisar

Creat:

Actualitzat:

Resta una hora i mitja per al debat i no hi ha temps per a cafès, converses informals o distensions. Com si es tractés d’un examen final, els darrers minuts abans de sortir en escena són per aprofitar i repassar el temari. Malgrat que porten preparant-se gairebé quinze dies i la lliçó hauria d’estar més que apresa, sempre és necessari un darrer repàs. Els sofàs del hall de l’auditori de la Diputació són un bon lloc per seure amb les professores i professors i acabar de polir el guió. 

Un relat que, en la majoria dels casos, no s’ha escrit des de Tarragona: s’ha redactat a Madrid, a Barcelona o a la Catalunya Nord. Després, s’ha revisat i s’ha adaptat –amb major o menor encert– a la idiosincràsia del Camp. Quan falten només dos dies per als comicis, és difícil sortir-se d’aquest guió elaborat per forces majors. No hi ha temps per a la improvisació. 

De fet, quasi no n’hi ha per al debat. Quan s’engega el compte enrere dels 3 minuts i 30 segons que cada cap de llista té en els tres blocs plantejats s’intueix l’obsessió per a deixar clares les seves propostes. Això en el millor dels casos. En els pitjors, sempre hi ha prioritat per al discurs d’odi, els retrets, les dades sense context i la provocació. 

El debat d’aquest dijous estava plantejat amb un objectiu clar: aconseguir que les candidates i candidats responguessin les preguntes plantejades. Perquè els mítings són els mítings, i els debats són els debats. En els primers, parlen per als convençuts; en els segons, haurien de parlar per a la gent que no els votaria. I d’això també n’han de prendre nota les professores i professors. 

Perquè a vegades no és suficient amb una mirada o un missatge de WhatsApp durant l’examen: cal preparar les candidates i candidats a enfrontar-se a un debat, a sortir-se del guió, a improvisar. En definitiva, es tracta d’actuar tal com es fa en la vida quotidiana, la dels terrenals, la dels ciutadans. Una vida en què la improvisació es converteix en una qualitat preuada; una vida en la qual Sergi Saladié (CUP) aniria a fer un vi amb Matías Alonso (Cs).

tracking