Opinió
La Generalitat, 282.000 empleats
Després de les eleccions del 12 de maig tindrem un president que serà el major director de recursos humans de Catalunya. Per què? El president haurà de designar a uns 450 alts càrrecs, que decideixen sobre el treball de 282.000 empleats, segons les dades del pressupost de 2023, al servei de la Generalitat i la galàxia de 208 organismes públics o participats. D’aquests 282.000 treballadors, uns 182.000 són funcionaris, gairebé 100.000 estan ocupats per altre categories, incloses les substitucions. El 80% corresponen als serveis d’Educació, Sanitat, Interior i Justícia.
Malgrat que el rumb polític canviï, l’administració és la mateixa. Les xifres estan lluny de la mitja dels països amb els quals podem comparar –nos, per atendre les necessitats que sol·liciten els ciutadans. Els successius informes del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració són concloents: l’Administració catalana funciona malament. Hi ha massa burocràcia, no s’abasten els objectius, no s’avalua el que s’està fent, un funcionari bo té els mateixos incentius que un funcionari dolent.
A Catalunya, els símptomes de deteriorament del servei públic són evidents. Les decisions polítiques potser són bones, però la seva aplicació és cada vegada més ineficient. Sens dubte, aquests problemes repercuteixen en tota la societat i en l’activitat econòmica del país. Han existit successius intents de reforma, tots fracassats: 1. Els governs de Pujol es feren els primers intents de corregir alguns símptomes de corrosió; 2. El tripartit elaborà un llibre blanc i es va limitar el nombre d’alts càrrecs; 3. El govern d’Artur Mas va fer dos informes forçats per la política de les retallades, però el gran pas no es va fer i 4. Durant el procés la solució es va postergar.
Es coneix que en deu anys, un terç dels funcionaris es jubilaran. La qüestió és: es tornaran a ocupar les places vacants? Hi ha qui reclama una direcció pública professional a la qual s’accedeixi amb un sistema meritocràtic. La legislació estatal ho permet. Sols requereix adaptar la pròpia de la Generalitat, que encara està ancorada en el segle passat.
Al respecte, vull recordar les propostes que han fet recentment els Col·legis d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i el d’Enginyers Industrials de Catalunya i que estan recollides en el manifest Rigor, conocimniento y experiència. Cinco consensos nacionales para la Catalunya 2050.
Aquests són:
- Infraestructures. Actuacions més urgents; ampliació del aeroport de Barcelona, accessos al port barcelonès, la ronda del Vallès, finalitzar la L9 i la posada la dia de Rodalies.
- Transició hídrica. Gran inversió en noves fonts de subministrament d’aigua.
- Transició energètica. Model protagonista de les fonts renovables i descarbonització. Promoure la mobilitat elèctrica i garantir la seguretat del subministrament energètic.
- Indústria. Apostar per: alimentació, química, automoció, farmacèutica i biotecnologia.
- Competitivitat sector públic. Procés de desburocratització i agilització administrativa, transformació digital i un bon govern amb integritat pública.
El darrer punt és una constatació de que l’administració catalana resulta molt pesada i rígida. Es tracta de revertir el creixent distanciament entre l’administrat i l’administració. Això també és aplicable a les administracions municipals. Som un país ‘de papers’, masses.