Debat (1)

A causa d’aquesta corredissa permanent en què vivim, segurament quan llegiu això (i encara més la peça de la setmana entrant), el debat televisiu que m’ho va suggerir no solament quedarà lluny (es va celebrar el dia 6 de maig!) sinó fins i tot el motiu que el causava, les eleccions. Però com que per a mi la filologia està per damunt de segons quines coses (de la majoria, vaja), tiraré endavant amb el pla previst, que és dedicar-li dos articles.

Per què? Perquè no solament fa força estona que no ensopeguem una família tan extensa (com és natural: n’hi ha poques, moltes menys que de mitjanes i de petites) sinó perquè aquesta és força paradigmàtica. Per això aniré a pams i començaré per aquí.

Debat prové del verb llatí battuere (en vulgar, battere), segurament rebut d’una altra llengua indoeuropea, potser el cèltic (els diccionaris no en tenen la certesa). En català, doncs, batre; un verb que ha generat gairebé una norantena de derivats. Però sí resulta paradigmàtica no és per la quantitat sinó per la varietat; abasta, com aquell qui diu, totes les emocions possibles lligades a la verbalitat. Com que no tenim espai per repassar-les totes, en veurem unes quantes de cada, que la cosa s’ho val.

De verbs, per exemple, en té uns quants que conserven intacta la memòria de l’estirp: abatre, combatre, contrabatre, esbatre, rebatre, sotbatre i el que ens toca de més a prop, és clar: debatre.

També ha donat vida a futurs cultismes: abatible, per exemple, un mot que al XIX devia sonar insòlit i que, en canvi, avui, gràcies a la indústria de l’automòbil, és d’allò més comú. O a tecnicismes de gust antic: batall (de la campana), que curiosament no té relació amb batalla ni amb cap dels seus germans (batallar, batallador, batalló, batallívol, etc). El batec del cor també surt d’aquí, amb la curiositat afegida que té un bessó accentuat: bàtec (de significat diferent: ‘bàtec d’aigua’, xàfec).

Més emocions: batent (el de portes i finestres), bateria (amb els significats divergents que ha anat afegint amb temps), baterola (caprici!), batiment (assot, però és arcaisme) i un dels meus preferits, batussa (amb el corresponent esbatussar-se). Acabaré la repassada als fills de batre sense prefix amb dos germans que més diferents no poden ser: batuta (la musical) i batut, que en l’accepció de ‘beguda refrescant a base de llet i fruita’ em sembla, no em demaneu per què, una de les paraules més lletges que existeixen.

La setmana entrant continuarem debatent.