La capital... del treball i del lideratge

Sempre he pensat que el pitjor enemic de Tarragona és aquell que diu que mai ha sortit del nucli de la ciutat i que quan marxa de la Plaça de la Font ja es mareja (ja em perdonareu el sil·logisme però crec que així s’entén millor). Igual que penso que el pitjor enemic de Reus és el que diu el mateix si s’allunya 12 quilometres de la Plaça Prim.

Mireu, sabeu realment què és capitalitat, per a mi? No un debat nominalista, o administratiu que avui dia, en ple segle XXI, és senzillament caduc i absurd. No és començar amb un intercanvi de declaracions verbals que l’únic que comporta és perdre temps i energies en debats estèrils que acaben en no-res.

Crec, honestament, que la gent està cansada d’aquests debats de campanar. No, la capitalitat no és un tema nominatiu, la capitalitat és i s’exerceix treballant i liderant, amb constància, determinació i rigor. Treball i lideratge, la resta és pura retòrica. I liderar vol dir treballar per aconseguir els fons Next Generation de la Unió Europea –més de 20 milions d’euros destinats a Tarragona– per transformar a millor aquesta ciutat. Liderar és treballar conjuntament –no barallar-nos permanentment– amb els nostres veïns per guanyar i créixer tots junts.

Liderar és evitar el «tu no, encara que això comporti que jo tampoc» que ha provocat en el decurs de la nostra història decisions errònies per pica-baralles de curta volada (i si algú té algun dubte que pensi on està ubicada l’estació de l’AVE). Liderar és unir-nos per mancomunar serveis amb els nostres veïns, com volem fer amb l’àrea metropolitana de Tarragona, per ser més eficaços. Pensant a un altre nivell, amb P majúscula, amb ambició.

Per això vull deixar molt clar que les promeses de Tarragona no venen amb una etiqueta de preu. Sabem que la capitalitat no es pot reduir a un eslògan i menys encara vincular-ho amb la por a perdre res. La nostra força no ve determinada per una capitalitat administrativa sinó per la capacitat que hem demostrat sempre de forjar el nostre propi destí. I també d’inspirar. Això és el que va insuflar valor als nostres avis i àvies per sobreviure als bombardejos de la ciutat i és el que ens esperona cada dia quan anem a treballar per defensar el benestar dels nostres fills i filles.

Liderar també és ser fidel als nostres valors, amb perspectiva històrica. Avui dia ja superem els 144.000 habitants censats però fa menys de 200 anys poc més de 2.000 persones malvivien a les restes d’una ciutat destruïda, pedra a pedra, durant les guerres napoleòniques. Aleshores, com ha passat altres vegades, no eren pocs els que auguraven finis Tarraco, la fi de Tarragona. 

Però no va ser així. I no va ser-ho perquè els valors de Tarragona: el treball, el compromís, saber lluitar per allò que sabem que és just, etc. van subsistir. Quan ho teníem tot en contra. Igual passarà ara perquè s’obre camí una nova generació de tarragonins i tarragonines plena d’energia i d’idees noves que saben que som més forts quan sumem més esforços conjuntament. 

I aquesta Tarragona que veig cada dia a peu de carrer, la Tarragona que jo m’estimo!, és la que finalment prevaldrà. I en aquest empeny constant el vostre alcalde estarà, no davant vostre, sinó al costat vostre. Com un més. Un més, en una ciutat gran i diversa però orgullosa –amb raó– de la seva identitat moral.