La responsabilitat dels bancs amb els seus agents externs
En els darrers anys estem assistint a un procés de tancament d’oficines bancàries que, a banda del retrocés que ha suposat en l’atenció personalitzada als clients, ha provocat un altre fenomen: la proliferació dels agents bancaris externs. Son comercials dels productes de les entitats financeres que no formen part de la seva plantilla però que venen els seus productes fora de les oficines dels bancs. El fenomen ha estat particularment rellevant en entorns rurals, en els que molts municipis s’han quedat sense cap oficina bancària, cosa que ha fet que els serveis vinculats a l’estalvi i la inversió es gestionin porta a porta.
Externalitzar serveis és una tendència dels nostres temps i que es faci a nivell bancari no hauria de comportar cap impacte negatiu sobre els ciutadans, sempre i quan aquests professionals respectessin els codis de bones pràctiques del sector. Però enmig d’unes dinàmiques on ja ha quedat demostrat que els grans bancs han pecat d’estratègies fraudulentes, els agents externs no han estat, lògicament, una excepció.
Els agents bancaris han pecat dels mateixos pecats que tot el sector: des de les tristament famoses participacions preferents a tota mena de productes financers de risc en què els bancs abusaven de la confiança dels seus clients. Unes males praxis de les que, en molts casos, els bancs han hagut de respondre davant dels tribunals.
La diferència entre les operacions tancades a una oficina bancària i les que han gestionat aquests professionals externalitzats és que les entitats financeres han intentat defugir la seva responsabilitat amb l’argument que aquests últims no formaven part de la seva plantilla. Una argumentació fal·laç a simple vista, però que a nivell legal es desmunta molt fàcilment: si autoritzes un professional a comercialitzar els teus productes i et beneficies de les operacions positives que es capaç de tancar en el teu nom, ets responsable també de les seves malifetes. És el que, en el món del dret, es coneix com la responsabilitat in vigilando e in eligendo, que obliga a supervisar el que fan les persones que treballen per a tu.
Els afectats per aquesta modalitat d’abusos bancaris tenen una molt bona oportunitat de defensar els seus drets i reclamar els seus diners. Com sempre, haurà de ser per la via dels tribunals, ja que els infractors no solen actuar d’ofici a l’hora de reparar els danys que han causat.