La ‘boutade’ el Tren Camp: és un projecte d’última generació

Com és possible insistir en una mentida? El primer tramvia va començar a operar al Regne Unit el 1826 i a Nova York el 1832, al segle XIX. Estem al segle XXI; ara els nous sistemes de mobilitat en ciutats i barris en llocs poblats són els tipus BRT (Bus amb pas preferent) i els nous a la Xina, sense vies ni catenària, que segueixen el camí per línies magnètiques.

Insistir en un tema obsolet i caríssim que han de pagar els ciutadans amb impostos ens situa en una disjuntiva sense sentit. No estem parlant de pocs diners, estem parlant d’una diferència del 800% (en lloc de 165 M€ se’n gastarien 20 M€). Cada unitat de transport, en lloc de 7.000.000 €, en costa una dècima part, 700.000 €. En definitiva, es podria fer tota la connexió prevista més Reus i Tarragona amb el pressupost de la Fase 1 (veurem la 2?).

A més, considerant la manca de soroll i taller que fa falta en un tramvia, sense catenària, sense vies que suposen costoses obres dins la trama urbana on hi ha clavegueres, gas, llum, wifi... Tot molt feixuc. I per acabar, el gran avantatge de poder canviar el trajecte a un barri en qualsevol moment (per exemple, Vila-seca podria connectar amb el seu barri marítim de La Pineda en plena expansió).

El fet que sigui Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) l’encarregada de fer el projecte de mobilitat al Camp, porta a aquesta solució: TREN – roda de ferro. Tots els que coneixem la trajectòria de l’FGC reconeixem la bona feina i la gran diferència de servei amb RENFE, però ara no es tracta d’això, es tracta de mobilitat al Camp de Tarragona.

En tot cas, la densitat de població és totalment diferent de la que cobreix la línia dels FGC al Vallès (Terrassa, Sabadell, Sant Cugat... 540.000 habitants) comparat amb (Cambrils, Salou, Vila-seca: 85.000), és a dir, un 16%. Encara que hi afegim TGN i Reus (250.000) ens quedem lluny (sense esmentar la gran població de BCN).

En el nostre cas, convé més un sistema ‘lleuger’ de transport amb moltes freqüències que el previst amb poques (15 minuts) i amb prou velocitat (previst mitja hora!) per tenir competitivitat amb automòbil o bus. I per suposat, a un preu raonable per a l’usuari.

Actualment a Espanya coneixem ja tres realitats de BRT com les que funcionen a: BCN / Gavà; Madrid; Sevilla... a plena satisfacció dels usuaris i amb un estalvi considerable.

Ja tenim a Catalunya un desastre pressupostari amb el tema de la Línia 9 del metro a BCN. A Espanya, la segona línia AVE al món en km i la darrera en passatgers/km. Quina és la raó econòmica que justifica aquesta desafortunada inversió? Fins avui, encara no l’ha explicat ningú. Pensem que només d’interessos al 4% (xifra raonable), el cost financer és de 6 M€/any.

En definitiva, els ciutadans ‘de a peu’ tenim dret de conèixer quina és la raó econòmica que porta al nostre govern de la Generalitat a proposar una solució tan cara en moments de contenció econòmica (dèficit i pressupost) marcada per la Unió Europea.