Cal respectar la voluntat del poble de Catalunya

El primer que vull, com a candidata al Parlament europeu per Tarragona, és agrair la confiança dels prop de 70.000 ciutadans i ciutadanes de les comarques tarragonines que aquest diumenge passat van votar al PSC. Treballarem de valent per fer-nos dignes d’ella, de debò. Gràcies a aquesta confiança massiva els socialistes vàrem obtenir la tercera victòria consecutiva a la demarcació de Tarragona.

De fet, diumenge es va produir un fet històric: per primer cop a la història mil·lenària de Catalunya un partit, el PSC, va encadenar cinc victòries electorals consecutives. Mai s’havia produït aquesta circumstància, mai. Clar, si un guanya cinc eleccions seguides -a més, ampliant vots i la distància respecte al segon partit, elecció rere elecció- és que té el suport majoritari de la societat a la que representa, no? És obvi, de fet.

Per això va resultar sorprenent el que aquest dilluns a la tarda va tornar a passar al Parlament de Catalunya on aquells que venen de perdre les eleccions van constituir una mena de minoria de bloqueig per negar-li la presidència del Parlament al primer partit de Catalunya i guanyador de les eleccions: el PSC.

Crec que vàrem ser molts i moltes els que vam tornar a sentir aquesta sensació de dejà vú que ja havíem experimentat tantes vegades aquests darrers 12 anys, aquestes decisions in extremis que són més una fugida cap endavant que una aposta de futur. Pactes a la contra que l’únic que busquen és bloquejar i barrar el pas a aquell que ha guanyat i que té la confiança majoritària de la ciutadania.

I Catalunya no pot perdre més el temps, no ens ho podem permetre. No vull dramatitzar però ara mateix tenim un Govern amb un president que ja ha anunciat que deixarà la política activa. Posem-nos en el pitjor escenari, en el que alguns estrategs d’aquesta minoria de bloqueig apostin per la repetició electoral. 

Realment Catalunya es pot permetre tenir mesos i mesos un Govern en funcions amb un president que, qui segui davant seu en reunions institucionals, l’únic que sabrà segur és que deixarà de ser-ho un cop es formi un nou Govern? O sigui, amb una debilitat política absoluta. De debò els que diuen estimar tant Catalunya volen jugar a això durant mesos i mesos?

Personalment, em nego a creure-m’ho. Crec honestament que l’únic que s’ha de fer és respectar la voluntat del poble de Catalunya expressada a les urnes. L’honestedat i la coherència polítiques s’han d’imposar. I després, òbviament, cadascú des de les seves legítimes posicions negociar, però mai apostar pel bloqueig pel bloqueig. Cal dir, a més, que ara mateix no hi ha cap majoria independentista perquè el poble de Catalunya així ho ha decidit, però si que hi ha una majoria absoluta progressista i d’esquerres al Parlament que es podria articular demà mateix.

Salvador Illa fa anys que ho defensa i ho repeteix aquests dies: sí a la política útil -a la que resolt problemes, no la que els crea-, i sí als acords amplis -acords entre diferents que permetran a Catalunya avançar-. Quan el PSC va ser a l’oposició a l’anterior legislatura no va apostar per bloquejar res, al contrari va pactar els pressupostos amb l’aleshores Govern d’ERC mentre Junts i la CUP votaven en contra. Per què ho vam fer? Perquè creiem i seguim creient que Catalunya no pot perdre més el temps, no ens ho mereixem, realment. I sempre hem demostrat que els interessos del país van davant dels interessos del partit.

Cal obrir una nova etapa, liderada per Salvador Illa, que torni a posar la millora dels serveis públics que depenen de la Generalitat com a prioritat absoluta. Qui no ho entengui, jugarà a “l’astúcia” i seguirà fent trampes al solitari però no estarà respectant la voluntat del poble de Catalunya expressada a les urnes. No podem perdre més el temps, senyors meus, el país no s’ho mereix. Ni més, ni menys.