Josep Maria Andreu i Prats, el nostre president, un referent

Tothom que el coneix sap qui és el Josep Maria, un empresari d'èxit, un líder natural, una persona propera i humil, un Tarragoní de prestigi reconegut arreu on va. Ser tot això no li ha vingut donat; l'esforç, el treball incondicional, assumir riscos i tenir sempre una visió clara, són els condicionants que l'han portat a ser qui és; però segurament la característica més rellevant del Josep Maria és ser una bona persona. Una persona que recurrentment fa servir un lema «Tracta als altres com

t'agradaria que et tractessin a tu», respecte i humanitat, els seus valors són clars, mai un no per ningú i preocupant-se que a les persones que es troba en el camí no els hi falti de res, facilitant sempre que a l'entorn familiar de cadascú no hi hagi preocupacions, els hi facilita trobar escola pels fills, localitzar la millor vivenda possible, s'ocupa de poder trobar feina per a la parella, etc... No conec a cap exjugador, tècnic o professional que hagi treballat a prop seu, que no hagi rebut aquest tracte, tots reconeixen la part humana i personal del Josep Maria, no tan sols els professionals, sinó també les seves famílies. La seva porta sempre està oberta.

No vull esplaiar-me en destacar els èxits esportius aconseguits, els nastiquers de veritat els saben i els valoren, salvar de la liquidació al GIMNÀSTIC DE TARRAGONA SAD, de ser capaç de generar uns recursos aportats directament i amb la complicitat dels seus companys de viatge, consell d'administració, patrocinadors, institucions, empreses rellevants i no tan rellevants del territori i de la massa social, que davant una persona amb tot el. Crèdit que li don, ser un home de paraula i tenir un missatge clar i transparent han aportat recursos propis per, entre tots, salvar de la desaparició al nostre club.

El, Josep Maria Andreu Prats ha estat sense cap mena de dubte el millor president de la història del GIMNÀSTIC DE TARRAGONA, un president dedicat exclusivament a fer créixer aquesta entitat, respectant sempre el, llegat rebut i saben que està de pas. Liderar i consolidar un club referent a l'estat espanyol, una gran responsabilitat assumida sense cap mena de condició ni d'ambició personal. Voluntat de servei, no de servir-se, matís molt important i per desgràcia molt poc habitual en la indústria del futbol que és el que ens ocupa.

Nastiquers, no us preocupeu, la seva decisió presa ja fa molts mesos ha estat fer un pas al costat, no és un aquí us quedeu i ja us ho fareu, el seu comprimís, la seva responsabilitat i l'arrelament a la ciutat de Tarragona i en concret al Nàstic fa que no es pugui desentendre d'acompanyar i seguir ajudant a la nostra entitat.

Ja ho va fer el 2012, quan tothom, els que més l'apreciaven i el coneixien li deien que no s'emboliqués en liderar de nou, una entitat que estava liquidada, amb un deute estratosfèric, amb la massa social desenganxada i que tot el que venia per davant era fer malbé l'èxit esportiu i de gestió exemplar que ja havia aconseguit en la seva anterior etapa.

Josep Maria, la història ja t'ha posat on et mereixes, mai podrem agrair-te el desgast personal que has patit per no abandonar la nau i qui més que La família i els amics directes saben que això és així. Ara és moment d'agafar una mica de distància i rebaixar les pressions amb la seguretat i tranquil·litat que t'ha de donar que el teu llegat continua.