Sostenibilitat

La nostra societat s’ha acostumat a un llenguatge, on determinats conceptes s’han convertir en majoritaris i son aplicats, sense excepció, a moltes de les variables de convivència i debat que sens presenten en la nostra quotidianitat.

Un dels referents més repetits és el que es refereix a la sostenibilitat, entesa com un valor de caire econòmic, però també social i, sobre tot, ecològic, en la pròpia interacció que mantenim els ciutadans en el seu tracte i, de manera directa, amb el medi ambient.

Si aprofundim en el tema, malgrat tot, podem comprovar com tampoc el referent té una entesa acceptada per tothom, sinó que, depenent del seu ús, el context por ser molt diferent, per tant, el problema és l’ús de la referència en funció del compliment que suposa el mateix.

Per damunt de tot, el que sembla evident, és que el que es vol dir quan fem servir la referència de la qual parlo, és aprofundir en un equilibri, a tots els nivells, especialment els de caràcter natural, però sense descartar l’opció per una realitat social, que massa vegades es veu superada per un enfrontament permanent que, segurament, no ens pot portar res de bo.

En l’actualitat, podem comprovar com la classe política ha traspassat límits de respecte mutu, que fa que els adversaris es converteixin en enemics, sense cap possibilitat d’entesa o d’apropar criteris allunyats, però que exigeixen un síntesi imprescindible per no fallir una convivència, cada cop més tensionada.

No és objecte de discussió que els desacords son tant grans, que tot queda lligat a un enfrontament sense límits, on val tot, inclús el desprestigi del qui no pensa com tu; és a dir, es reflecteix cap a la pròpia societat una divisió, desitjada per alguns, si això té rendibilitat electoral.

La radicalització del discurs polític amb l’aparició d’opcions, amb perspectives de creixement molt altes, fa que es faci difícil respectar uns mínims de respecte que permeti arribar a acords de mínims, que la gran majoria pugui donar per bons; sembla ser que ja no és viable l’entesa sobre una qüestió capital encara que això suposi una trencadissa que posi en perill la convivència.

Tornant al concepte, sembla, per tant, evident que la sostenibilitat forma part dels grans missatges socials, com una formula que garanteix moltes coses, malauradament tot queda en el míting gramatical ja que després, la seva aplicació queda cada cop més llunyana.

La radicalització, com proposta alternativa a la sostenibilitat, guanya cada cop més espai, a tots els nivells, en un marc, on sembla que els extrems volen marcar l’estratègia, per tant, no estaria de més reflexionar i valorar si val la pena seguir transitant per aquesta ruta, on la sostenibilitat es queda com un anhel inaplicable a efectes pràctics.