Mereix confiança la justícia?

Els jutges ja estan aplicant la llei d’amnistia, després que els delictes inicials de rebel·lió, de sedició, de malversació hagin passat o a millor vida o a interpretacions diferents per part de la judicatura. Mereix confiança la justícia? El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha preguntat sobre la imparcialitat dels jutges el passat mes d’abril i la resposta és menys del 10% considerava que la justícia actua de forma imparcial. Per contra, més del 80% sospita que no és així.

Els electors més recelosos de la imparcialitat són els de l’esquerra alternativa (93%), l’extrema dreta (90%) o els nacionalistes catalans (entre el 98% i el 100%). Sols el 16% dels votants populars – el grup més nombrós – defenen que els tribunals sempre actuen de forma imparcial.

Les sèries històriques del CIS reflecteixen un deteriorament de la imatge de la justícia que, encara que va tocar sostre entre el 2013 i el 2017, ha repuntat en els darrers tres anys i ara registra més d’un70% d’opinions negatives sobre el funcionament de l’administració judicial. Y de nou es tracta d’una percepció transversal: més del 70% dels votants del PP i de Sumar; el 67% dels del PSOE; el 81% dels de Vox, i entre el 80% i el 95% dels d’ERC i Junts coincideix en que la justícia no funciona satisfactòriament.

Entre el 2017 i el 2021 aquesta confiança va créixer 9 punts (del 18% al 27%) i la desconfiança s’ha mantingut en nivells similars: del 42% fa set anys, al 38% en el 2023. Els votants del PSOE i PP, amb més d’un 35%, tenen més confiança que l’esquerra Sumar (25%), Vox (20%) i els independentistes del 15 al 5%. En general, la percepció és negativa. El 2019 i ja amb el Consell General del Poder Judicial caducat, menys d’un 30% creia en la independència del Tribunal Suprem, davant gairebé el 45% de desconfiança. Els jutges sols inspiren confiança a la tercera part dels consultats i dels membres de la judicatura desconfien obertament el 60%.

A Catalunya sols un 22% dels consultats pel Centre d’Estudis d’Opinió valora positivament la independència dels jutges i tribunals. El 60% emet una opinió negativa. Fins al 34% dels votants del PP qüestionava la independència dels jutges, el 50% dels socialistes, el 60% de l’esquerra alternativa o la ultradreta i que arriba al 80% entre els votants de Junts i la CUP.

Recentment, el jutge García-Castellón arxiva la causa de Tsunami per terrorisme, alliberant als cinc exiliats que vivien a Suïssa, i la jutgessa Polo del Suprem també arxiva la causa contra Puigdemont. El que està passant darrerament entre el Tribunal Suprem i el Constitucional, per l’aplicació de la Llei de l’Amnistia, serà digne d’estudi pels historiadors. Hi ha jutges que fan més política que justícia, gairebé són prevaricadors de manual i en alguns casos s’ha produït un bumerang judicial, tant de forma com de fons.