Informació - Opinió
Una de les evidències de la nostra societat és la necessitat de rebre informació, com fonament vital, per un anhel de llibertat, que ens permeti poder opinar en funció d’una aportació ingent de dades de tot el que passa o s’esperi que passi.
Malauradament, la meva reflexió, que hauria de ser lògica, no és tan real, especialment si mirem quines són les ‘noves’ que la gent ‘busca a l’hora de conèixer l’actualitat’, així podem ratificar que la principal preocupació de la ciutadania no són els fets ‘polítics’, sinó més aviat ‘les anècdotes’ sense transcendència; és a dir, estem més preocupats per la vida privada de determinats personatges mediàtics que per valorar el que pot passar a Ucraïna o a l’Orient Mitjà. Ja sé que el que dic és difícil d’assumir, des de posicionaments polititzats, però és la crua evidència quotidiana per la gran majoria.
A més, en aquest muntatge pràctic, juguen tota mena d’actors, i ‘fabricants de noves’, verídiques o manipulades, que el que volen és la seva part del pastís econòmic mediàtic al preu que faci falta.
Davant el que exposo, moltes són les seves conseqüències directes que comencen per una ‘desconnexió tàcita’ dels fets vitals, per refugiar-nos en ‘l’anecdotisme’, amb el que això comporta per una societat, cada cop més aïllada dels grans problemes que l’envolten, és a dir, la gent ‘s’atrinxera’ en el seu individualisme, com fórmula de supervivència del marc que l’envolta.
Des d’una basant política, la cosa encara es complica més i, així, podem veure el tsunami de l’abstenció com un fet consolidat, al que s’apunten cada cop més conciutadans, en un exercici de menfotisme compartit, com un missatge de desencís cap a una societat que no és capaç de donar mínimes respostes en positiu.
No oblidem, tampoc, que, aquesta situació ‘d’aïllament personal’, no és responsabilitat dels dirigents de torn, sinó que si aprofundim en el tema, podrem veure com el ‘negoci mediàtic’, ja es preocupa per disposar ‘d’uns clients’ el més predisposats al que ells volen. També l’exercici d’una manera d’informar, on l’opinió dels ‘presentadors-comunicadors’ és l’únic que compta per damunt de la notícia, és una realitat, imposant-se el concepte ‘opinió’ per damunt del d’‘informació’.
Que lluny queden els moments d’una classe periodística, amb actors de referència, amb garanties d’independència absoluta, quan avui, la cosa passa per ser d’uns o altres a l’hora d’exposar els seus plantejaments informatius.
Suposo que es fa complicat posicionar-se davant dels debats que es produeixen, de manera objectiva, quan pot estar en perill la viabilitat personal, però aquest és el repte a plantejar, que serà difícil de reconduir si no es fan esforços al respecte en tots els sentits.
Podem seguir aferrats a un ‘món informatiu’, on les noves, sense transcendència, tinguin milions de seguidors, amb comunicadors nouvinguts, amb formació minsa, o fins i tot amb un interès, per part dels ‘poderosos’ de definir el nostre desig de dades objectives, amb un clar interès de manipular, que ens marqui el que volen, de manera directa, en apartats tan distants com la mateixa supervivència econòmica i social, com el nostre posicionament polític.
No sé si tot el que reflexiono, té alternatives o estem condemnats a conviure en el marc exposat, el que sí que tinc clar és que el canvi endegat, i cada cop més consolidat, ens posicionarà en una societat diferent, on els drets d’uns i altres, de qualsevol mena, venen imposats, per no sé qui, deixant-nos com ‘números’ d’una partida global, a la que no estem convidats, i no se’ns espera, per molt que ens puguin ‘vendre’ el contrari.
No rebre la informació, mínimament objectiva, és el primer eslavó d’una col·lectivitat sense principis, on tot val, i on la que ‘altres’, decidiran per nosaltres, en totes les nostres variables de vida.